06 d’abril 2018


Aquest post és resposta a les vostres demandes, perquè arran de publicar ahir l’escrit parlant del turment de Tennessee Williams, m’heu enviat alguns missatges demanant-me que, si puc, us aporti altres detalls de la vida menys desconeguda d’altres escriptors. I, tenint en compte que conec algunes informacions sobre alguns d’ells, vull dir detalls concrets, he decidit parlar d’un mite literari al qual, no ho sé segur, igual desmunto avui.

Pablo Neruda, un dels principals poetes llatinoamericans de la segona part del segle XX, tenia un passat ben negre i gens agradable. A meitats de la dècada dels anys trenta, Neruda es va casar amb Maruca, una jove molt bella de l’illa de Java on ella era Consol de Xile . Al cap d’un parell d’anys, el 1934 i estant ja els dos vivint a Madrid, va nàixer la seva filla, Malva Marina. 

El problema, i aquí ve el conflicte que descavalca al poeta xilè del mite de persona impol·luta, és que la nena va venir al món amb una hidrocefàlia i un cap d’unes dimensions enormes a més d’un pronòstic de pocs anys de vida. Neruda, sense cap problema ni escrúpols, va decidir abandonar a la mare i a la filla, a qui mai va reconèixer i de qui mai en va parlar. L'únic que, diuen que deia, és que era "una vampiresa de 3 quilos". Després que Neruda fugís a Montecarlo, per l'inici de la Guerra Civil espanyola, no la va veure mai més, ni va enviar diners a la mare que malvivia. Sort en van tenir de dos grans poetes espanyols, Vicente Aleixandre i Rafael Alberti, que sí van anar ajudant com podien a les dues dones, mare i filla. 

La Malva Marina va morir als vuit anys d’edat. Mai més se’n va parlar. Us he de reconèixer que coneixia aquesta història fa uns quants anys, quan un amic meu –xilè com Neruda- me’n va parlar en una nit de mojitos i pupusas a El Salvador. I ara, revisant el tema, he vist que fa poc que una escriptora ha anunciat que està enllestint un llibre sobre aquesta història. Us en parlaré quan es publiqui la història. Ara, per acabar i com ja coneixeu la imatge de la nena (que obre aquest escrit) i la cruel relació de Neruda amb la seva filla, us comparteixo una bellíssima poesia –com totes les que feia- que Federico Garcia Lorca va escriure la tarda que va conèixer a la petita Malva Marina. 

Delfín de amor sobre las viejas olas,
cuando el vals de tu América destil·la
veneno y sangre de mortal paloma.
Niñita de Madrid, Malva Marina,
no quiero darte flor ni caracola;
Ramo de sal y amor, celeste lumbre,
pongo pensando en ti sobre tu boca.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -