AGRICULTURA MENTAL

Ar a fa cinc anys vaig tenir la gran oportunitat d'entrevistar al periodista i escriptor Ferran Monegal . L'actual presentador del "Tele Monegal" havia publicat el llibre "Telefauna Ibérica" on feia la radiografia de tots els principals personatges televisius i de les revistes del cor. En Monegal va tenir la virtut de catalogar aquests personatges com si es tractes d'ocells. Al final de la entrevista em va dir que nosaltres, els periodistes de mitjans locals, som "caderneres que acompanyem els falciots". Aquests últims, els falciots (en castellà, vencejos), son els polítics. Fent la lectura de la frase sense l'argot ornitològic, alguns periodistes poden arribar a ser la prolongació de les extremitats dels polítics. Obligats a avançar-se a les seves accions per evitar que s'estavellin (anant dues passes per endavant) i disposats a rebre en nom d'ells tot fent-ne una bona defensa encara que no toqui (no son brazos de gigantes mi señ...

Els canvis al meu blog porten incloses algunes incorporacions. Hi ha videos que considero molt importants o interessants i ara us parlaré del primer que penjo aquí. Youtube és un invent màgic que ens permet tenir al nostre abast tots aquells documents que mai podriem tenir al nostre arxiu particular i, fins i tot, aquells que voldriem tenir però no sabiem que existien. Aquest video que ara podreu veure és un fragment d'una extensa entrevista que Franco Battiato , el meu mestre espiritual i cantant-compositor predilecte, va fer fa pocs mesos a Alejandro Jodorowsky . En Jodo (Xile 1929) és escriptor, filosof, actor, poeta, director de cine, guionista, instructor del tarot i psicomàgic. A la darrera pel.licula de Franco Battiato "Musikanten" , narració de la vida del músic Beethoven , l'actor principal és en Jodorowsky. La entrevista entre Battiato i Jodo s'inicia amb un fragment d'un film del xilé i segueix amb reflexions diverses entre ambdos. El document és ú...

Jo sóc, però qui sóc? El cel és primordialment pur i immutable però els núvols són temporals . Les aparences comunes desapareixen amb el cansament de tots els fenòmens Tot és il·lusori, sense substància Tot és buit però aquí estem, encara vius, aquí de nou i des de temps immemorials . Aquí no s'aprèn res perquè sempre hi ha els mateixos errors , inevitablement també els mateixos horrors . Sempre, com sempre . Però en una habitació buida la llum uneix l'espai esdevenen un del sol, inseparables . La llum s'uneix amb l'espai en un jo sóc però qui sóc? Jo sóc mentre la llum uneix l'espai en una sola cosa, indivisible .  

Lentament, a estones lliures, vaig refent aquest espai d'opinió que vaig crear l'any passat en un intent de fer-me un diari personal amb les idees que em ronden pel cap i, de pas, compartir aquestes sensacions internes amb tot aquell que entri a fer una ullada en aquest dietari. Els meus escassos coneixements en l'àmbit de la xarxa m'han portat a cometre una errada que em costarà de perdonar-me. Manipulant el blog per posar-lo al dia i donar-li una imatge més atractiva, he esborrat, sense voler, tots els articles que ja hi tenia penjats. Eren una seixantena d'articles d'opinió publicats a la premsa escrita , en alguns casos, o escrits els darrers mesos per parlar d'esdeveniments importants per mi. Ho sento però em toca començar de zero. El nou punt de partida, el nou blog que ara veieu, disposa de molts més espais que l'anterior. Ara he volgut convertir aquest dietari personal en un espai matinal on tothom pugui fer el cafè tot llegint la premsa del dia,...

Els metges i els periodistes tenim moltes coses en comú, moltes semblances. La primera, molt banal i plaentera, la vaig descobrir fa dos mesos a Italia. Un taxista amb qui havia compartit tot el mati mentre m’ensenyava la illa on vaig passar el cap d’any em va preguntar a que em dedicava. Soc periodista i treballo a la televisió, li vaig respondre. Quan ens vam acomiadar , l’home em va dir “Ciao dottore!”. A Italia, li diuen doctor a tot aquell que té una carrera. Certament curiós però té la seva explicació. Un metge treballa amb la informació que té de cada cas, en fa la lectura en base als seus coneixements, informa al pacient i comença a treballar per salvar-li la vida. El periodista fa el mateix. Disposa de la informació, la tracta seguint les normes apreses, la difon als seus oients o lectors i la segueix treballant per esclarir el cas i arribar a bon port. A un lector no el pots matar a cops de noticia però li pots crear un mal estat o confussió si no aconsegueixes afrontar bé el...