AGRICULTURA MENTAL

Les troballes que fem sense voler, tot buscant algunes coses que no trobes però que et porten a altres coses que no esperaves, són úniques. Aquesta que us deixo no us puc desvetllar com l’he aconseguit però us asseguro que, per motius que ara no venen el cas i que només puc explicar a dues persones al seu moment, no té preu. Coincidències de la vida, del temps i el pas dels anys.   Us deixo amb la troballa, un text que no coneixia i que a partir d'ara és molt important. «No negamos nada; no afirmamos nada; esperemos». Esperar, siempre esperar. ¿Qué? No importa: la paciencia en sí misma es un arte. Espera el anciano, pacientemente, su hora, sentado en tranquila contemplación ante la tumba del ser querido que le ha precedido en el camino que todos deberemos emprender. 'Espera al sol —quizá lo único cálido que gratuitamente recibe— y de espaldas a una realidad que le es hostil, adversa o indiferente. Espera también ella, la viejecita pensativa y algo triste, ...

Cansat de demanar disculpes sempre ell quan no li toca, avui s’ha proclamat culpable dels fets que no ha comés. I tot i els fets aliens i la culpa llunyana, està content. 

Amb l'arribada del "Banco Malo" es posarà punt i final a la classe mitja que ara ja és en perill d'extinció al nostre país. Posant a la venda els excedents del parc immobiliari a preus de ganga, els únics que podran comprar els habitatges que s'ofereixin seran els qui ja tenen diners. La resta de mortals, els qui estan ofegats per les hipoteques o aquells que ja han perdut la seva casa, podran "mirar però sense tocar".  Realment el nom de "Banco Malo" és del tot encertat. Els rics més rics i els pobres a pastar fang.

Cada vegada que els mitjans informin que algú s'ha suïcidat perquè estaven a punt de desnonar-lo, hi haurà una altra persona que es suïcidarà pel mateix i la roda mai acabarà. Ho dic amb el coneixement de saber que aquestes informacions no s'han de donar perquè provoquen onades de tragèdies que es poden evitar.  Aquest efecte domino es produeix sovint. Recordo que en algunes ocasions, quan treballava a la ràdio i es produïa un suïcidi, rebíem la nota informativa corresponent però demanant que no s’informés per antena del cas. Perquè si deies que hi havia hagut un suïcidi, el dia següent n’hi havia un altre.  Per tant, magre favor fan els mitjans obrint portades amb aquestes morts, tot aprofitant la crisi i els desnonaments, perquè l’únic que aconsegueixen és que persones que són al límit de les seves possibilitats emocionals i psíquiques acabin amb la seva vida.  

Article que he publicat al Notícies TGN que es pot consultar en la seva edició online o en l'edició de paper que es distribueix per diversos punts de la ciutat. Llegir la premsa aquests últims dies ha estat tot un exercici per a les persones que creiem tenir un coeficient intel·lectual normalet i unes necessitats bàsiques altes. Veure com, en el marc del Tarragona Mediterranean Smart City (una reunió de representants de ciutats que es consideren intel·ligents) , el regidor Javier Villamayor deia que la nostra estimada Tarragona ha de ser una “innovation friendly” ha estat, i creguin-me que ho dic seriosament, com tornar a les cavernes tot just ara que ens pensament en sortíem.  Immersos en una crisi que ens té a la majoria contra les cordes, que un representant municipal, participant en un esdeveniment que cap ciutadà ha seguit però que hem pagat entre tots, surti amb aquesta demanda, t’obliga a preguntar-te què coi fan amb els nostres impostos i a què dediquen el ...