SMART POLÍTICS?
Article que he publicat al Notícies TGN que es pot consultar en la seva edició online o en l'edició de paper que es distribueix per diversos punts de la ciutat.
Llegir la premsa aquests últims
dies ha estat tot un exercici per a les persones que creiem tenir un coeficient
intel·lectual normalet i unes necessitats bàsiques altes. Veure com, en el marc
del Tarragona Mediterranean Smart City (una reunió de representants de ciutats
que es consideren intel·ligents) , el regidor Javier Villamayor deia que la
nostra estimada Tarragona ha de ser una “innovation friendly” ha estat, i
creguin-me que ho dic seriosament, com tornar a les cavernes tot just ara que
ens pensament en sortíem.
Immersos en una crisi que ens té
a la majoria contra les cordes, que un representant municipal, participant en
un esdeveniment que cap ciutadà ha seguit però que hem pagat entre tots, surti
amb aquesta demanda, t’obliga a preguntar-te què coi fan amb els nostres
impostos i a què dediquen el temps quan són al consistori.
Perquè fins ara tot allò que té relació a la premsa amb l’Ajuntament de Tarragona són augments d’impostos, reconversions de zones blanques en zones blaves i despeses que sobren però no s’eliminen del tot com la Oficina del Síndic de Greuges, la meitat dels assessors i contractes que no han de passar pels plens atorgats a empreses que han fet feines electorals i tenen favors pendents que van rebent.
Un no sap si els nostres
representants, al mati quan van a treballar per nosaltres, entren per la porta
de cara o ja ho fan d’esquena al poble. A nivells superiors, perquè tot és pot
extrapolar, ens ha passat el mateix als qui hem llegit els discursos que aquest
cap de setmana han adreçat als tarragonins, en les seves visites a la ciutat,
el president de Catalunya i el d’Espanya.
Mariano Rajoy ha promès que es
farà el Corredor del Mediterrani i Artur Mas ha dit que les empreses químiques
li han preguntat per la independència. S’entén que tot queda en un mateix sac
perquè el Corredor no li importa a cap persona que ara estigui llegint aquest
article i té com a principals beneficiades a les mateixes químiques que han
mostrat el seu interès per un hipotètic canvi a Catalunya per si han de
quedar-se aquí o marxar a Madrid com ha fet Coca-Cola.
El cúmul de despropòsits,
repartit per tot el territori i de nou extrapolable a qualsevol ajuntament o
administració superior sigui del color que sigui, és immens. Ens falta pa però
ens segueixen venent circ. Els ciutadans volen casa i feina però els polítics
ofereixen debats adulterats sobre espanyolisme o catalanisme, rancúnia contra
Espanya i odi contra Catalunya.
Han obert la caixa dels trons en
el millor dels seus moments, bons per a ells quedi clar, tot pensant-se que les
masses són curtetes de cap per pensar i lleugeres de cames per seguir el ball
que ens proposen. Però ara se’ls ha quedat curta la música i hi ha poca gent
que balli amb ells. La independència omple boca d’alguns però no omple la panxa
de ningú. Estic segur que els gestors municipals que varem votar a les últimes
eleccions entendran que no els aprovem la seva gestió i que, per tant, tampoc
creiem que siguin Smart Polítics. En tot cas són... Montón Polítics.
Comentaris