AGRICULTURA MENTAL

El peix es torna a mossegar la cua. Ara que ja s'han celebrat les eleccions i alguns partits ens han enganyat , menyspreat com a persones i ciutadans que voten, en temes tant important com el de l'aigua, torna a iniciar-se el cicle de les principals preocupacions que tenien els espanyols fa dos o tres anys. El nou govern de Madrid ha promès 400 euros, la creació de centenars de milers de llocs de treball i ens ha assegurat que el país tenia bones perspectives. Res més lluny de la realitat. L'atur s'incrementa cada més en milers de persones fruit en gran part de l'estancament del sector de la construcció i la resta de sectors, que en són molts, que l'envolten. L'economia és en uns moments delicadissims i mentre el nostre Ministre Solbes ens ven una moto, Europa li recorda que les xifres són unes altres i el panorama pinta malament. La operació de maquillatge del PSOE, centrada en una gran campanya de publicitat i marketing electoral, ha donat els fruits que e...

Espanya és molt rica políticament i les joies de la corona, el colofó d'aquesta riquesa, en són els seus ministres. Els hem de separar en dos grans blocs. Per un costat hi ha els "ministres de degustació" que són tots aquells que duren pocs mesos i acaben sent substituïts per uns altres molts abans que el poble assimili el seu nom i el seu càrrec. Vaja, que els ciutadans saben que era ministre perquè veuen a les noticies que els han destituït/canviat. Si diem noms d'algunes ministres del darrers govern de ZP molta gent ni sabria que ocupaven aquest càrrec. En argot culinari, es un problema de la cuina política de disseny que es practica al nostre país on hi ha un gran gran plat i una cosa ridícula al mig que, sovint, s'hi ha col·locat tot improvisant, per provar. El segon bloc és els dels ministres que, lluny de ser degustats, s'ofereixen a crear ells els plats, a degustar per evitar ser cruspits en un instint natural de supervivència. Del govern Aznar en reco...

Els Estats Units tenen la capacitat de portar-nos en pocs segons dues cares ben diferenciades, la del ridícul i la de la tragèdia. La primera que veieu i que obre aquest post és del President dels EUA, George Bush, tot dirigint la banda de marines. S'ha atrevit a fer-ho, vull dir de posar-se en ridícul, al sopar anual de l'Associació de Corresponsals de la Casa Blanca. És curiós perquè Bush, ara amb la batuta a la mà, ha aprofitat el sopar per criticar els aspirants al càrrec que ara ocupa ell: Hillary Clinton, John McCain i Barak Obama. Bush ha oblidat que la incultura i la poca sensibilitat són les seves dues principals virtuts de cara a la resta de la humanitat. Bush agafa la batuta per fer de director d'una orquestra, la dels marines militars, que fa anys que crea una simfonia del petroli que és la del caos, un rèquiem de la prepotència que es cobra desenes de víctimes a cada nota i compàs. És la mateixa persona que, quan aspirava a arribar a la Casa Blanca, va ser preg...

Aquest és el post número 250 que redacto. Serà molt curt, per dedicar-vos a tots i totes aquests dos vídeos que vull compartir amb vosaltres. Són els meus dos cantants preferits. El vídeo de Franco Battiato és d'allò més graciòs per la forma de ballar que té i el de Leonard Cohen pertany al documental que li han fet diversos cantants en format d'homenatge. En aquest cas, canta amb els U2. La música ha estat sempre protagonista en aquest blog i per això he volgut que el post 250 tingui notes musicals i de color enlloc de cap connotació en format d'opinió o de valoració. Segueixo endavant molt engrescat per arribar, sense data marcada, als propers 250.

I tant que tot és possible . Tinc tanta voluntat per fer allò que em proposo que, sense voler-ho, m'ho he de repensar dues vegades. Fins ahir diumenge m'havia plantejat la possibilitat de tirar endavant, amb importants suports personals i d'amistat (d'això per sort en vaig molt sobrat des de sempre) un espai on aplegar totes aquelles informacions que llegim a diari amb la suma de la meva cullerada personal i un recull de titulars de tota la premsa, sense importar-ne el color o tendència (jo si sóc lliure i no rebo subvencions municipals de cap partit perquè curro per lliure i sense remordiments o tristors). Tot això que dic, aniria com sempre, ben rematat amb opinions molt diverses, independents que són aquelles que, els qui reben subvencions o tenen amargures no poden mai aprovar. Hi ha (havia) espai per la publicitat, per a les columnes d'opinió, retalls de premsa, hemeroteca, còmics, dibuixos, titulars, banners... La gestació del projecte està (estava) molt avanç...

Volia ser un dels primers en felicitar a companys periodistes que han fet un pas endavant en la creació del Reus Digital , un nou element de comunicació que, com indica el seu nom, neix a la capital del Baix Camp i en format digital per apropar, més enllà de la ciutat de Reus que en serà l'element clau, tota la informació del camp de Tarragona i altres indrets d'interès. A la majoria dels impulsors del projecte els conec fa molts anys . En Jaume Garcia, el Marià Arbonès, el Josep Cartanyà i el Jordi Suàrez són molt bona gent i grans professionals de la comunicació, un fet que em fa dir amb seguretat que aquesta no és una aventura qualsevol, és un gran projecte amb continuïtat. Lamento no haver pogut assistir a la festa de presentació del Reus Digital on havia estat convidat però ja sé que va ser tot un èxit. La seva aposta, la de tots els que he anomenat i els altres que formen part del nou mitjà, se suma a altres projectes digitals ja existents com el de la Revista Cambrils o ...

He arribat del cap de setmana al càmping de Torre de la Mora amb el plaer d'haver reposat amb els meus tres grans plaers: el mar (el teníem davant mateix del Bungalow), la Mar (la tenia al costat veient el Mar) i la lectura que sempre m'ajuda a esvair-me i especialment en els moments en que tinc més pau interior i cap remordiment pendent. Al càmping hi he llegit una obra poc coneguda que m'ha captivat molt. El llibre es diu "Cerdeña como una infancia" i és de l'autor italià Elio Vittorini . Es tracta d'una obra on Vittorini explica en primer persona la seva estada a l'illa de Sardenya l'any 1932. El viatge el va fer acompanyat per altres joves escriptors, tots convidats per la revista Italia Letteraria, i ens descriu a la perfecció cadascuna de les ciutats que veuen amb l'afegit que aquestes no tenen res a veure amb les mateixes ciutats d'avui en dia. La Sardenya tribal que ens apropa aquest escriptor sicilià s'ha convertit en una illa...

El post d'avui serà ras i curt perquè serveix únicament per a comentar que la meva dona i blocaire Mar Roca fa 40 anys . No tinc 40 raons per felicitar-la, en tinc 400. En tot cas, dir que sóc una persona molt feliç i encara més afortunada per tenir-la al meu costat en tots moments. Aquesta setmana li he fet anat fent regals i crec que els he encertat perquè són coses que li agraden. Li he regalat tres ampolles de sifó de les antigues, d'empreses que ja no existeixen i que tenien fabrica a Mora d'Ebre, El Vendrell i Lleida. Ara aquestes ampolles ja són antiguitats. Li he comprat el llibre "Mil dies amb PM" del qual en vaig parlar aquí al bloc. Bé, aquest regal té doble intenció perquè li regalo a ella i de pas me'l llegiré també jo. El tercer regal és una placa de carrer amb el seu nom que penjarem a la paret del xalet més llarga, la que comunica la entrada i el jardí on ja hi tenim un rellotge antic com els que hi havia abans a les estacions de tren angleses....

He decidit tancar la enquesta iniciada fa uns dies on preguntava si l'actual Delegat de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté, ha de dimitir per les seves declaracions tot parlant dels problemes patits a Ascó. La immensa majoria dels molts que heu votat, un 89 per cent , heu decidit que Sabaté SI hauria de deixar el seu càrrec. Al final ha rodat un cap , el que més penjava, en un intent de solucionar unes anomalies que de ben segur, malgrat ara es convidi a les escoles a fer-se controls de radiació, tindran repercussions futures. Ha caigut el cap que havia de caure però en aquest blog s'ha posat de manifest que hi ha altres closques que haurien de rodar o, en cas contrari, començar a pensar i opinar conseqüentment.No es poden fer discursos amagats, opinions tímides i banals sobre temes importants com aquest i altres que ara són conversa diària a tots els cafès i tertúlies de carrer. He rebut correus interns parlant-me de blocaires que eren anti-transvasament i ara es mostre...

Torna Berlusconi i ho fa amb majoria absoluta al Congrés i al Senat. Il Cavaliere s'ha imposat de nou en les eleccions italianes i ho ha fet per tercera vegada. Aquest noticia em decep molt perquè no acabo d'entendre aquest tarannà dels italians que van escollir Berlusconi l'any 1994 i el van fer fora als següents comicis, van tornar-lo a escollir el 2001 i el van tornar a fer fora i ara, 2008, el tornen a votar donant-li el màxim poder i control amb la majoria absoluta. Els nostres veïns mediterranis s'han tornat bojos o no saben el que volen. Van fent proves situant al poder ara a la dreta i més tard a les esquerres a qui enderrocaran de nou per tornar a colocar a la dreta. Quan a Itàlia governen les esquerres no compleixen amb les polítiques socials i encara menys amb les econòmiques perquè mai hi han pensat. Quan governen les dretes no fan res a nivell social perquè no han programat i a nivell econòmic beneficien únicament el seu pool més proper, ajuden els empresa...

El títol d'aquest post em recorda a la pel·lícula de Greenaway "El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant" tot i que en aquest cas seré més tendre i menys carnívor. Començo parlant d'un dels llibres que em compraré aquest proper Sant Jordi i que serà el que buscaré primer, la compra especial del dia. Me'n han parlat molt bé dues persones que ja l'han llegit i conec al seu autor o sigui que apostaré pel llibre "El vertigen del trapezista" de l'escriptor i gran blocaire Jesús M. Tibau . Amb les ganes que tinc de començar a llegir-lo igual no em puc esperar al dia 23 i el compro una setmana abans, el dimecres dia 16, en l'acte de presentació d'aquesta obra que es farà a la Llibreria La Capona de Tarragona amb la presencia del seu autor que així, de pas, me'l podrà dedicar. El 18 es presenta a Reus, el 25 a Santa Bàrbara i el 30 a Blanes. Mentre espero amb ganes l'acte intel·lectual que suposa devorar plàcidament una bona ob...

Sort que als delegats de la Generalitat no els votem perquè, en cas contrari, a ell ja l'haurien de botar. L'actual Delegat del Govern de la Generalitat, Xavier Sabaté, encara creu que pot ser blocaire i ocupar el càrrec que ocupa amb la mala virtut de donar classes que, com a máxim responsable del govern català, hauria de rebre. Al seu darrer post parla de l'accident de la Central Nuclear Ascó com si es tractés d'un fenòmen paranormal explicat per un ciutadà d'apeu. Sembla que vulgui llençar la "merda" al balcó del veí. Anem pam a pam. Analitzem el seu discurs. Els PUNTS són d'ell i les CONCLUSIONS, meves. PUNT PRIMER: A les nostres comarques fa temps que sabem que vivim en una zona amb instal.lacions que comporten risc. Molts de nosaltres no restem indiferents i apostem per incrementar la seguretat amb mesures de prevenció i, sobretot, d'informació.Aquesta darrera, la informació, és bàsica per establir la imprescindible confiança entre població ...

La data d'avui és trista de recordar. El 8 d'abril de 2003, fa cinc anys, els soldats nord-americans estaven disparant contra els iraquians que es defensaven al Ministeri de Joventut de Bagdad. En van capturar a un que portava una ràdio i van pensar que hi havia un observador que els vigilava. Un dels comandaments dels Estats Units, el sergent Gibson, assegura veure una persona amb prismàtics en un balcó de l'Hotel Palestina de Bagdad. El seu tanc va girar el canó i va disparar contra aquest hotel destruint cinc plantes de l'edifici. Aquells que els americans creien que eren enemics iraquians, eren periodistes i corresponsals de guerra. La matança no va tenir precedents i van morir el càmera de Telecinco José Couso , i al càmera de l'Agencia Reuters, Taras Protsyuk . El Sergent Thomas Gibson (autor del tret del canó), el Capità Philip Wolford (va donar la ordre de disparar) i el Tinent Coronel Philip De Camp (superior dels altres dos), van pecar de prepotència dispa...

Els qui em coneixeu sabeu que sóc una persona que frueix amb els plaers del bon menjar. Em considero un amant exquisit dels esmorzars de forquilla, un boig perdut del "tapeo" amb els amics, un nostàlgic feliç davant d'una bona barbacoa al jardí de casa o una bona mariscada en una terrassa a pocs metres del mar. M'agrada el vi, la cervesa ben fresca i el conyaquet o un bon Calvados per acompanyar el cafè. Dic tot això per parlar sobre el pa, un element bàsic en tots els bons menjars i que, per desgràcia, està en constant decadència pel que fa a la seva qualitat. Tinc la sort de ser fill de forner o sigui que entendreu que el pa em torni boig i en sigui una mica expert ja que he tastat el producte de casa i el de la competència. Els temps han canviat i molta gent ha acostumat el seu cos a qualsevol producte que s'assembli a l'original malgrat no hi tingui res a veure. El pa és un clar exemple. Fins fa uns anys hi havia molts forns de llenya que realment feien la...

Hi ha coses que ni entendré mai i que em posen de molt mal humor. M'ha esperat quasi quatre anys perquè Julian Schnabel acabes el rodatge de la pel·lícula La escafandra y la mariposa de la qual tantes vegades n'he parlat. Ara, un cop enllestida i amb la seva versió espanyola, no puc veure aquesta pel·lícula a cap dels cinemes de la província de Tarragona. Fa setmanes que em miro les cartelleres i no la veig enlloc. Fins i tot algunes setmanes he ampliat el marc geogràfic per comprovar que no la tenia programada cap cinema de Catalunya. Que jo sàpiga, tot és possible, no se m'ha passat. Entenc que aquesta és una pel·lícula per a minories, per a públics acostumats a un altre tipus de cinema que per altra banda són molt més experimentats i descarten les americanades que si omplen les cartelleres. Però malgrat tot, crec que aquest public minoritari també es mereix un respecte i el dret de veure aquestes pel·lícules a la gran pantalla. Des d'aquí llenço aquesta enèrgica pro...

Feia temps que l'amic Bernat de Villegas, artista realista, ens tenia abandonats. Ens té acostumats a aquestes imatges on mostra l'estat actual d'un indret afectat per alguna o altra polèmica i la imatge del seu futur del mateix indret un cop ha succeït la tragèdia. Va ensenyar-nos Barcelona sense la Sagrada Família , Tarragona sense el Fortí de la Reina i avui ens porta Riudecanyes amb el seu pantà (dalt) i sense ell (a baix). La imatge posterior ens mostra el pantà però sense aigua i ple de la vegetació que segurament hi haurà al seu fons o que es formaria en cas que la sequera de l'embasament fos permanent. Ens fa arribar aquesta imatge per protestar per la decisió d'alguns ajuntaments de regalar aigua a altres municipis en uns moments, em comenta en Bernat, on l'aigua no es pot cedir, regalar o donar. Res més, aquí teniu la imatge que espera comentaris, reflexions. A mi, particularment, em fa molta por.

Cal agrair al Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar, la seva sinceritat a l'afirmar públicament que era previst fer el polèmic transvasament del riu Segre però es va amagar perquè hi havia eleccions generals . Dit d'una manera, com el PSC i Iniciativa per Catalunya sabien que la gran majoria dels catalans són anti-trasvassaments, se'ls va enganyar una vegada més per aconseguir el seu vot. Ja se sap que, per alguns partits, primer són els vots i, més tard sempre que hi hagi temps, són les persones. Al Conseller Baltasar se l'havia acusat d'anunciar aquest transvasament del Segre sense tenir els permisos del govern espanyol i ell, per salvar el seu seient i el sou que li correspon, va passar ahir la pilota a Madrid dient que la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, sabia a la perfecció les intencions de transvasar però afegint que ella, la ministra, li va dir a ell, el conseller, que s'esperes a anunciar-ho perquè hi hav...

Escric aquest post en un estat de felicitat extrema perquè avarca dues bones notícies. La primera fa referència a la imatge que acompanya al post i és la portada del llibre "La Catosfera Literària" que aviat veurà la llum gràcies a la editorial vallenca Cossetània Edicions . La empresa que dirigeix en Jordi Ferré sempre ha sabut apostar per temes actuals i en aquests moments els blocs són actualitat. Aquest llibre recull un centenar d'escrits de blocaires que van parlar en un dels seus posts sobre el món de la literatura en totes les seves vessants. De les moltes obres presentades se'n va fer una tria i entre el centenar que són incloses al llibre hi ha la meva petita aportació que podreu rellegir en aquest enllaç . Aquesta bona noticia ha arribat acompanyada d'una altra molt bona noticia. Aquest dimarts s'ha constituït la mesa del Congrés dels Diputats i un dels quatre vicepresidents és en Jordi Jané , Diputat de Convergència i Unió, fill de l'Arboç del ...