29 d’abril 2008

Espanya és molt rica políticament i les joies de la corona, el colofó d'aquesta riquesa, en són els seus ministres. Els hem de separar en dos grans blocs. Per un costat hi ha els "ministres de degustació" que són tots aquells que duren pocs mesos i acaben sent substituïts per uns altres molts abans que el poble assimili el seu nom i el seu càrrec. Vaja, que els ciutadans saben que era ministre perquè veuen a les noticies que els han destituït/canviat. Si diem noms d'algunes ministres del darrers govern de ZP molta gent ni sabria que ocupaven aquest càrrec. En argot culinari, es un problema de la cuina política de disseny que es practica al nostre país on hi ha un gran gran plat i una cosa ridícula al mig que, sovint, s'hi ha col·locat tot improvisant, per provar.
El segon bloc és els dels ministres que, lluny de ser degustats, s'ofereixen a crear ells els plats, a degustar per evitar ser cruspits en un instint natural de supervivència. Del govern Aznar en recordem la Ministra de Sanitat, Celia Villalobos, en la polèmica dels ossos del brou i les vaques boges. Mai sabrem si la seva recepta va ser equivocada però Villalobos va demostrar que es pot menjar brou de pobre amb un sou de ric.
Després va venir Carme Chacón que, com a Ministra de la Vivienda, va fer-nos entendre que una parella jove pot viure en un habitatge de 30 metres quadrats com els que proposava el seu Ministeri. Chacón va anar més lluny ampliant la seva pròpia família per a demostrar-nos que en els mateixos 30 metres "donde caben dos, caben tres" però no ha pogut acabar la seva demostració perquè l'han canviat de ministeri i ara defensa la cartera de Defensa tot emocionant-se amb el "rompan filas" i la Cabra de la Legión que li han regalat, en format peluix.

Anem per un tercer cas, el del Ministre de Sanitat, Bernat Soria. Davant la polèmica de les més de 7.000 tones d'oli de gira-sol que ens ha endossat il·legalment Ucraïna, Soria s'ha compromès amb un periodista a beure's la meitat d'una ampolla amb oli contaminat, si aquest últim la troba i l'hi porta. Aquesta resposta, valenta i arriscada, és també prepotent per part d'una persona que ha reconegut la existència del problema i que intenta apaivagar el foc amb aquest missatge que no convenç ningú i menys a ell, no sigui que el periodista li porti l'oli que li ha demanat. No imagino ni a Bernat Soria intoxicant-se amb l'oli, ni a Celia Villalobos fent brou de vaques boges ni a Chacón en una capsa de llumins que només desitja per als altres. El que si imagino és un Consell de Ministres format per persones capacitades per exercir el seu càrrec però, de moment, és només un somni. Fins que arribi el moment, seguirem degustant ministres insípids que, lluny de cuinar bones receptes, s'ofeguen en un got d'aigua.

4 Responses so far.

  1. a vegades no saps si val més no conèixer qui són cadascun dels ministres, senyal que no l'estan cagant desproporcionadament. Però vist com va la cosa (tant en governs peperos com en governs sociates) pel que sembla no falten gaires llums per fer-se amb una cartera ministerial. Només cal veure Joan Clos, o en el seu dia Esperanza Aguirre davant de Cultura, quan no en tenia ni puta idea de la meitat de les coses. I també només cal veure com passen alguns d'una cartera a una altra... jo pensava que si algú el posaven al capdavant d'un ministeri era perquè en sabia molt d'aquell tema. Però no, aquí tothom va de flor en flor. Tothom en sap una mica de tot, pero ningú sembla especialista en res. Així anem i anirem...

  2. Això passa perquè no trien als ministres i alts càrrecs pensant en la seva preparació. Ho fan sempre depenent del pes polític que tenen i així va el país manin els uns o els altres. Un 90 per cent dels ministres no saben què han de fer i els altres fan pifies per aquí i per allà.

  3. Una prova dels criteris de selecció la tenim a casa nstra amb el conseller Maragall...

  4. Bon exemple que el que dones. No cal sortir massa per comprovar-ho, és cert.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -