DEL SURREALISME AL PENTAGRAMA
Hi ha textos d’aquells que acabes i no saps
quina utilitat tindran. El cas que avui teniu al davant és per no parar de
riure en tres dies. Aquest escrit surrealista, que forma part d’un llibre d’històries
de circ que volia publicar i que al final m’he guardat en un racó de casa, serà
aviat una cançó musicada pel meu bon amic Jaume, tot i que canta amb un altre
nom més popular (ja us en parlaré), i formarà part del seu nou disc. La lletra,
com llegireu, és una anada d’olla però els artistes fan meravelles de les coses
més absurdes que troben.
TEXT
Es desperta tossint com cada matí I s'activa
el sensor d'un canari de plàstic que canta melodies italianes del setanta. Té ulls
vermells, bec automàtic. De peu, per esmorzar, un trist tros de pa.
Recorda aquells dies quan berenava gintònics però
res desapareix, només canvia d'aparença i ara compra animals pel seu zoològic.
Cocodrils d'espuma, crustacis de goma, insectes de plàstic i paquiderms de broma.
Cada mes consumeix amb celeritat el subsidi de l'estat, comprant espècies de mirada inexpressiva en un basar xinès que té al costat de casa seva. I, quan cau el sol, s'adorm al sofà com un nadó mentre les rates corren lliures per la cuina i es busquen la vida com tu i com jo.
Cocodrils d'espuma, crustacis de goma, insectes de plàstic i paquiderms de broma. I bona nit.
Cocodrils d'espuma, crustacis de goma, insectes de plàstic i paquiderms de broma.
Cada mes consumeix amb celeritat el subsidi de l'estat, comprant espècies de mirada inexpressiva en un basar xinès que té al costat de casa seva. I, quan cau el sol, s'adorm al sofà com un nadó mentre les rates corren lliures per la cuina i es busquen la vida com tu i com jo.
Cocodrils d'espuma, crustacis de goma, insectes de plàstic i paquiderms de broma. I bona nit.
Comentaris
Salut.
(tambe va be que ens cuidin de tan en tan)
Petons, felicitats, enhorabona!
Alberto, muchas gracias. Creo que no se debe mitificar a nadie y siempre hay que ser real y sincero ante un concierto. No hay actuaciones perfectas de nadie.
Zel, tens tota la raó. El Battiato em captiva i la meva dona m'enamora.
Tots els sacrificis tenen la seva recompensa. Coincideixo amb la teva definició: la Franca Masu és la Dulce Pontes de l'Alguer. Una veu única, una gran persona plena d'amabilitat i molta bellesa.
Aviat la veuràs (veurem) en directe. De ben segur.
I si, és cert que veure a la Franca surt més barat però crec que arribarà el dia que estarà al nivell del Battiato i també serà cara veure-la. De moment, millor així.
Mucho mejor en el Conde Duque.
El problema del sonido en Cap Roig ensombreció lo que debería haber sido un gran concierto.
Pero incluso un 5o% por ciento de Battiato es mucho.
Tienes razón mitificar es una tontería, sin embargo no puedo dejar de emocionarme cuando escucho a Battiato. Y a pesar de no estar en su mejor concierto disfruté muchísimo.
Un abrazo,
Marta
PD: Te he leído en la lista de Pilar Mulas y sí, estoy de acuerdo contigo.