Header Ads

LA VIOLA I LA CARLA

Les dues protagonistes del post d'avui eren germanes. Es deien Viola i Cristina Ebrehmovich i tenien 15 i 13 anys. Aquest passat dissabte la Viola i la Cristina van anar fins la platja de Torregaveta, al nord de Nàpols. Vivien a Scampia, un dels barris marginals de la ciutat on la camorra hi ha fet vida i trafic de tot el que ha volgut utilitzant a més aquesta zona, rebatejada com a "Il terzo mondo" (el tercer món), com a espai on dur a terme les seves revenges entre clans i famílies (130 morts de 19 clans l'any 2004).
Tornem a les dues germanes. Havien marxat de casa de bon matí per anar a la platja a vendre braçalets de bijuteria amb dues amigues. Després de menjar uns entrepans amb part dels diners que havien fet van decidir submergir-se a l'aigua. Les onades les van començar a empènyer contra el roques i els esculls i el perill era imminent. Un socorrista es va llençar a l'aigua i amb el suport d'una llanxa dels bombers van treure dues de les noies. Quan van tornar a rescatar les altres dues ja era massa tard. La Viola i la Cristina havien desaparegut. Al cap d'una estona les corrents les van tornar a la superfície però ja eren mortes.

Les dues germanes havien un pecat que a Nàpols, ciutat té un preu. La Viola i la Cristina eren d'ètnia gitana i justament aquests dies ha començat a Itàlia un polèmic cens dels habitants gitanos que ha obert un debat on els napolitans i la resta d'italians s'han dividit entre transigents i prohibitius, tolerants i dictadors, racistes i persones normals. Quan van treure els cossos de les dues nenes a la platja els van tapar amb una tovallola blava i un pareo verd i a partir d'aquell moment es va demostrar la manca de sensibilitat, humanitat i sentiments que tenien el centenar de persones que hi havia a la platja. Ningú es va immutar i tothom va seguir fent la seva com si res hagués passat. Uns es posaven crema, altres menjaven la pasta que havien portat de casa, i uns altres prenien el sol. Mireu la foto que acompanya el post o la d'aquest enllaç i veureu la passivitat de la gent. També teniu eniu un recull d'imatges que fan fredor just aquí.

Els dos cadàvers van estar allí al mig una hora i mitja i ningú va preguntar res ni va fer cap gest per marxar cap a casa o posar-se a plorar per la situació. Les havien vist abans, venen braçalets barats, havien comprovat que eren gitanes i ja es podien morir. El Cardenal de Nàpols, Giuseppe Sepe, ha posat el crit al cel criticant amb duresa aquesta actitud en un país manat per la dreta que separa les persones per races i les margina per aquest fet. Mig país està indignat amb els cent banyistes i l'altra mig ni pensa amb les dues nenes perquè, com els qui eren a la platja, no les vol veure. Si us plau, un canvi ja!

14 comentaris

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ens em tornat animals i com a tals reaccionem, patètic i penós, felicitats fascista de merda (Berlusconi) aqui tens la teva política, no soc creient però hi ha una dita que diu "Deu castiga sense bastó"

Matteo ha dit...

niente é come sembra, t l'hai dettp due giorni fa. É cosi.

Anònim ha dit...

Sonno dues bambine morte. Per la Forza Italia e Berlusconi, un silenzo.

peter ha dit...

M'ha agradat molt la sensibilitat en la teva notícia. És molt trist i encara més indignant.

Anònim ha dit...

Dai una volta per la Italia e si puoi dire que é pericolosa con gente buona. Si ama la terra, si ama la gente, non si puioi amare il governo de la destra.

Giovanni Gio - Spiagia della morte

agustí ha dit...

Ei company que és molt trist que aiò passi, ho comprenc molt bé, massa bé A Tarragona ens preocupem per donar vida a una taurona i allí deixen a la seva rutina dos cossos de dues nenes.

zel ha dit...

Qui els va poder parir!!! Ja ho diu en Té, ens hem tornat animals, quina merda...just ahir vaig escriure una mena de poema al blog enrabiada per aquestes mostres de menyspreu, et convido a llegir-lo.
Petons, Òscar

Oscar Ramírez ha dit...

Té la Mà, m'agrada molt la teva reflexió. La comparteixo completament. Anem cap a la deriva i envoltats de persones sense principis.

Oscar Ramírez ha dit...

Matteo: é cosi, niente é come sembra, niente é come apare perche niente é reale. Mi sembre una supiditá il succeso di Napoli.

Anonim: Sonno due morte ma sembra la morte di mezza Italia é il silenzo di l'altra mezza. Non mi piace cosi.

Oscar Ramírez ha dit...

Peter, moltes gràcies. Si tots fóssim un pel més sensibles no caldría fer aquests comentaris. Que hi farem!

Oscar Ramírez ha dit...

Giovanni Gio: io credo que si puoi amare il governo de la destra perche és un governo nato della democrazia. Non si puoi amare la gente che ride con la tragedia, che non fa niente. Non é gente, sono animali.

Oscar Ramírez ha dit...

Agustí, són dos casos ben diferent tot i que entenc la metafora que vols fer. El cert és que estic convencut que això a Tarragona no passaria. Primer perquè som menys racistes i segon perquè estem més civilitzats que algunes poblacions (poques per sort) d'Itàlia.

L'illa dels monstres ha dit...

anava a dir que al segle XXI la vida d'una persona sovint perd tot el seu valor per als altres, excepte quan es tracta de personalitats o famosos o jugadors de futbol. però me n'adono que això ja passava al segle XX, al XIX, al XVIII, al XVII,... i així anar baixant fins que del simi es va passar a l'home

Oscar Ramírez ha dit...

I l'home nega els seus orígens tot i tornar-hi a passos de gegant per estar, gràcies a actituds com aquestes, cada cop més proper al simi. Ens pensem que anem endavant i molt sovint fem passos enrere. Estic d'acord amb tu, Illa. Bona reflexió.

Amb la tecnologia de Blogger.