LA VIOLA I LA CARLA
Les dues protagonistes del post d'avui eren germanes. Es deien Viola i Cristina Ebrehmovich i tenien 15 i 13 anys. Aquest passat dissabte la Viola i la Cristina van anar fins la platja de Torregaveta, al nord de Nàpols. Vivien a Scampia, un dels barris marginals de la ciutat on la camorra hi ha fet vida i trafic de tot el que ha volgut utilitzant a més aquesta zona, rebatejada com a "Il terzo mondo" (el tercer món), com a espai on dur a terme les seves revenges entre clans i famílies (130 morts de 19 clans l'any 2004).
Tornem a les dues germanes. Havien marxat de casa de bon matí per anar a la platja a vendre braçalets de bijuteria amb dues amigues. Després de menjar uns entrepans amb part dels diners que havien fet van decidir submergir-se a l'aigua. Les onades les van començar a empènyer contra el roques i els esculls i el perill era imminent. Un socorrista es va llençar a l'aigua i amb el suport d'una llanxa dels bombers van treure dues de les noies. Quan van tornar a rescatar les altres dues ja era massa tard. La Viola i la Cristina havien desaparegut. Al cap d'una estona les corrents les van tornar a la superfície però ja eren mortes.
Les dues germanes havien un pecat que a Nàpols, ciutat té un preu. La Viola i la Cristina eren d'ètnia gitana i justament aquests dies ha començat a Itàlia un polèmic cens dels habitants gitanos que ha obert un debat on els napolitans i la resta d'italians s'han dividit entre transigents i prohibitius, tolerants i dictadors, racistes i persones normals. Quan van treure els cossos de les dues nenes a la platja els van tapar amb una tovallola blava i un pareo verd i a partir d'aquell moment es va demostrar la manca de sensibilitat, humanitat i sentiments que tenien el centenar de persones que hi havia a la platja. Ningú es va immutar i tothom va seguir fent la seva com si res hagués passat. Uns es posaven crema, altres menjaven la pasta que havien portat de casa, i uns altres prenien el sol. Mireu la foto que acompanya el post o la d'aquest enllaç i veureu la passivitat de la gent. També teniu eniu un recull d'imatges que fan fredor just aquí.
Els dos cadàvers van estar allí al mig una hora i mitja i ningú va preguntar res ni va fer cap gest per marxar cap a casa o posar-se a plorar per la situació. Les havien vist abans, venen braçalets barats, havien comprovat que eren gitanes i ja es podien morir. El Cardenal de Nàpols, Giuseppe Sepe, ha posat el crit al cel criticant amb duresa aquesta actitud en un país manat per la dreta que separa les persones per races i les margina per aquest fet. Mig país està indignat amb els cent banyistes i l'altra mig ni pensa amb les dues nenes perquè, com els qui eren a la platja, no les vol veure. Si us plau, un canvi ja!
Tornem a les dues germanes. Havien marxat de casa de bon matí per anar a la platja a vendre braçalets de bijuteria amb dues amigues. Després de menjar uns entrepans amb part dels diners que havien fet van decidir submergir-se a l'aigua. Les onades les van començar a empènyer contra el roques i els esculls i el perill era imminent. Un socorrista es va llençar a l'aigua i amb el suport d'una llanxa dels bombers van treure dues de les noies. Quan van tornar a rescatar les altres dues ja era massa tard. La Viola i la Cristina havien desaparegut. Al cap d'una estona les corrents les van tornar a la superfície però ja eren mortes.
Les dues germanes havien un pecat que a Nàpols, ciutat té un preu. La Viola i la Cristina eren d'ètnia gitana i justament aquests dies ha començat a Itàlia un polèmic cens dels habitants gitanos que ha obert un debat on els napolitans i la resta d'italians s'han dividit entre transigents i prohibitius, tolerants i dictadors, racistes i persones normals. Quan van treure els cossos de les dues nenes a la platja els van tapar amb una tovallola blava i un pareo verd i a partir d'aquell moment es va demostrar la manca de sensibilitat, humanitat i sentiments que tenien el centenar de persones que hi havia a la platja. Ningú es va immutar i tothom va seguir fent la seva com si res hagués passat. Uns es posaven crema, altres menjaven la pasta que havien portat de casa, i uns altres prenien el sol. Mireu la foto que acompanya el post o la d'aquest enllaç i veureu la passivitat de la gent. També teniu eniu un recull d'imatges que fan fredor just aquí.
Els dos cadàvers van estar allí al mig una hora i mitja i ningú va preguntar res ni va fer cap gest per marxar cap a casa o posar-se a plorar per la situació. Les havien vist abans, venen braçalets barats, havien comprovat que eren gitanes i ja es podien morir. El Cardenal de Nàpols, Giuseppe Sepe, ha posat el crit al cel criticant amb duresa aquesta actitud en un país manat per la dreta que separa les persones per races i les margina per aquest fet. Mig país està indignat amb els cent banyistes i l'altra mig ni pensa amb les dues nenes perquè, com els qui eren a la platja, no les vol veure. Si us plau, un canvi ja!
Comentaris
Giovanni Gio - Spiagia della morte
Petons, Òscar
Anonim: Sonno due morte ma sembra la morte di mezza Italia é il silenzo di l'altra mezza. Non mi piace cosi.