EL JOC DE LA CADIRA

Si el somni d'algun dels lectors d'aquest blog és ser regidor sense haver de passar pel dur tramit d'aconseguir formar part de la llista del partit corresponent, fer la pre-campanya i campanya i passar els nervis del dia de les eleccions, que truqui a l'Ajuntament de Valls. Com ja sabeu l'alcaldessa Dolors Batalls ha dimitit i aquest dissabte serà proclamat nou alcalde de la capital de l'Alt Camp l'Albert Batet. Com Batalla marxa ha de pujar el següent de la llista de Convergència i Unió, la persona que ocupava el número 11 a la llista de CiU a les ultimes eleccions. Pel que sembla hi ha problemes. El número 11 no està predisposat a entrar al consistori perquè les seves responsabilitats professionals li ocupen massa temps. Si el número 11 no vol, hauria d'entrar la número 12 però, curiós, és la Cap d'Alcaldia de l'Ajuntament de Valls. Si la número 12 no pot o no vol li tocaria el torn al número 13 però, encara més curiós, fa uns mesos va aconseguir una plaça de tècnic de joventut al consistori vallenc. Si el número 13 no pot o no vol, passaríem a la número 14 però, coses de la vida, és del sector crític amb la fins ara alcaldessa. Vaja que CiU ho té pelut per aconseguir algú que pugui ocupar el lloc de regidor o regidora i per això proposo que us hi presenteu els qui vulgueu. Segur que us agafen sempre i quan no hagin parlat ja, amb allò de les presses i sense mirar, amb la dona de la neteja o amb el conserge municipal per tapar el forat. El joc de la cadira promet i caldrà veure qui és l'afortunat o afortunada que aconsegueix aquest seient especial, imantat com tots els seients municipals.
Ja em sembla estrambòtica la situació tot i que, per altra banda, no és única. Hi ha un municipi de costa, ara no recordo el nom, on hi ha dues regidores que són funcionaries de la casa i tres partits de govern que han anat col·locant a les places de tècnic a gent del partit. El problema serà, com en el cas de Valls o tants altres municipis com Tarragona o Reus, el dia que els partits que els han col·locat estiguin situats a l'altra banda, a l'oposició, perquè llavors aquestes persones passen dels despatxos a l'arxiu, de la lluentor del càrrec a la foscor i la indiferència. Crec que els partits es fan un mal favor si comencen a endollar a tort i a dret als seus perquè tot en aquest vida té un preu i cada acció la seva factura.