ELS POLÍGONS, CIUTATS SENSE LLEI.

La mort d'un treballador en una de les empreses del polígon L'Estació de Vila-seca ahir dimecres no ens pot deixar indiferents. En Javier tenia 37 anys i no es pot dir que fos en un lloc equivocat en un moment equivocat. Era al seu lloc de feina en el moment en què hi havia feina. Els qui si eren en un lloc erroni, els qui si estaven desubicats, són els quatre atracadors que van entrar a la nau a robar els diners. No se sap encara si el tret mortal a la cara de la víctima es va produir perquè l'escopeta va caure a terra o perquè aquest jove es va barallar amb un dels assaltants. Això, en aquests moments, pot arribar a ser secundari. El fet principal és que, un cop més, una banda d'atracadors havia entrat en un polígon i havia marxat amb el seu premi econòmic deixant una víctima. L'estiu del 2002 va passar el mateix a l'empresa Discoda del Polígon Entrevies de Tarragona. Uns atracadors volien els seus diners, un jove de 32 anys s'hi va posar pel mig i va acabar mort. Aquesta crónica dels fets la signava jo mateix ara fa sis anys. Era una víctima més i va impactar a la nostra societat, entre la gent d'apeu. I això passa constantment. La víctima d'ahir a Vila-seca és la quinzena en el portem d'any a l'Estat Espanyol en aquestes circumstancies.
És ben cert que els empresaris dels polígons industrials es queixen sovint, massa sovint, de la poca presencia policial en aquests espais que, per molts ajuntaments, són aliens a la resta de la ciutat. Es patrulla pels carrers del centre i pels barris però s'obvien les parcel·les industrials que també són del terme. Molts dels empresaris dels polígons no disposen de seguretat privada per evitar la despesa que els suposaria i al final, la desídia d'uns i la passivitat dels altres, perjudica als treballadors que, per un o altre motiu, són allí treballant del tot desemparats i desconeixedors dels perills que els envolten. Ningú obliga a les empreses dels polígons a tenir seguretat i als ajuntaments, a través de les seves policies locals, a cobrir aquestes zones. I així passen els fets que passen. La víctima de Vila-seca seguirà sent un número per l'estat, el 15é de l'any. On tocarà la setzena?

Comentaris

Jobove - Reus ha dit…
t'aixeques un matí per anar a treballar i ja no tornes, penós molt penós

salut !!
Mon ha dit…
Es trist però cada cop hi ha mes delinquencia, mes violencia... aMont-roig no hi ha setmana que no t'enteris d'un robatori o un atracament o simplement una bretolada o malifeta
salutacions company
Cèsar Llamborda ha dit…
Falla la seguretat, falla la sanitat, falla l'educació...

Sort que Tarragona és la ciutat més neta del món!
Anònim ha dit…
Oscar, la competència de l'ordre públic a Tarragona, Reus i Tortosa és de la Policia Nacional i no pas de la Policía Local. Els policies locals són col·laboradors. Això ja ho hauries de saber noi, que has estat corresponsal de El Mundo. A partir de Tots Sants, ho serà dels Mossos d'Esquadra
Anònim ha dit…
osscar
aquest que es fa pasar per mi, es un bretol ,
que no te personalitat.
pero lo que diu de les competencias es veritat

aquet usurpador es un que aplaudia en un sopar que tu vas dir unes paraules, referent amb ironia a un pintor.
salut
Oscar Ramírez ha dit…
Gràcies a tots pels comentaris menys al Apa Noi que ha escrit primer i que obviament no és el nostre Apa Noi.
Mira, Apa Noi fals, em sembla bé que aportis debat però agafant el nom d'un blocaire ja existent. Fes-t'ho mirar.

Per cert, jo he dit i mantinc que els qui fan les guàrdies als polígons (quan les fan que és quasi mai) és la Policia Local. Una altra cosa és qui les hauria de fer.
Oscar Ramírez ha dit…
Apa Noi, bo aquest detall del sopar, jajajaja.
Anònim ha dit…
Apa noi, ets víctima de les teves paranoies personals que no controles. Estàs fet bicarbonat xiquet. Cuida't o acabaràs com acaben tots els que prenen medicameants sense control mèdic
Anònim ha dit…
Sr.Ramíres, si m'explica de què va aquest detall del sopar, potser riurem junts.

Salut!
Oscar Ramírez ha dit…
Alter Apa Noi, entendrà que no ho expliqui perquè l'Apa Noi i jo ja sabem què volem dir i amb dos que ho sapiguem n'hi ha prou. Per tant, no li penso explicar.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS