APOLOGIA DEL TERROR

Pluges intenses que acabaran en ciclons tropicals, temperatures extremes, la pujada del nivell del mar a cotes impensables, moltes inundacions i l'aparició de gasos amb efecte hivernacle que malmetran la flora i la fauna. Tot això succeirà a les costes de Tarragona d'aquí a uns anys segons els científics d'arreu del món que aquests dies participen al Congrés de Climatologia que acull la Universitat Rovira i Virgili. Home, sempre és d'agrair que ara que estàvem tant tranquils, sense crisi, amb uns sous més que dignes, hipoteques baixes i un IPC irrisori, ens donin aquest ensurt. És l'única forma d'evitar aquesta sensació que felicitat que ens envolta a tots i totes de manera constant i que ens podria provocar la mort d'èxit, una defunció atípica i que aquí arreu d'Espanya, a Tarragona encara més, té moltes possibilitats de liderar el rànquing per sobre els casos de càncer, accidents de circulació o atacs de cor.
Ara era el moment de fer aquest congrés i posar-nos la por al cos. Moltes gràcies a tots els científics que han col·laborat en aquest caòtic i dramàtic informe que de ben segur que tindrà conseqüències entre la nostra població. Seran molts els ciutadans que, aprofitant que el món se'ns acaba, s'endeutaran fins les orelles tot comprant-se una segona residencia que no podran pagar, un cotxe de luxe que els embargarà el banc i cremant les targetes de crèdit comprant productes d'oci enlloc de menjar i altres elements vitals. Passarem a ser normals, persones amb problemes diaris i mals de cap per solucionar-los. No serem com ara, gent feliç i contenta. Que arribi el temporal que després vindrà la calma. D'això se'n diu, senzillament, Apologia del Terror.

Si hem de buscar culpables de la nostra actual situació, aquest moment de felicitat que vivim, busquem-los fora. Aquí us deixo un vídeo de la gent del Vaya Semanita per animar-vos encara més el dia. Jo marxo una estona, vaig a xiular i cantar pels carrers de Cambrils tot fent petons als nens que vagi trobant i abraçant a la gent gran, repartit dosis d'amor per a demostrar que sóc, com la resta d'habitants de les comarques de Tarragona, molt i molt feliç.

Comentaris

Jobove - Reus ha dit…
que t'has tornat polític que dons petons al nens i abraçades al iaios ?

socorrs que me l'han canviat !!!
Oscar Ramírez ha dit…
noooooo!!! A mi no em canvia ni Déu! Ha estat una confusió. Volia dir que vaig pel carrer fent abraçades als nens i petons als iaios, jajajaja. No sé que és pitjor si la proposta d'abans o aquesta. Bé, en tot cas, aniré pel carrer cantant i xiulant i deixo en pau als nens i als iaios.
Marcel Aragonès. ha dit…
Amic Oscar, et proposo un petit repte des del meu blog... Si el vols seguir, endavant, i si no, no passa res. una abraçada.
Anònim ha dit…
Amic Oscar ets com jo una persona feliç i positiva i m'encataria annar amb tu cantant xiulant i dansant Visca la vida som persones normals i continuara aixi
un peto
christine
Oscar Ramírez ha dit…
Marcel, m'encanten els reptes. Ara mateix passo pel teu blog. Una abraçada amic.
Oscar Ramírez ha dit…
Christine, ja saps que m'agrada envoltar-me de gent positiva i feliç, persones vitals. Serà un plaer caminar plegats tot xiulant i cantant. Dansar ho veig una mica fotut, ja saps que sempre he dit que sóc molt patós. jejeje. Un petonàs guapa.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS