A UN EURO EL DINAR

La bogeria del propietari del Bar Morryssom de Barcelona té un rerefons que cal analitzar en aquests moments de crisi. Pedro Sausor, l'amo del local, va decidir ahir dimarts servir el Menú del Dia a un euro. De primer podies triar arròs negre, macarrons o verdures i de segon hi havia cuixes de gall dindi, estofat de vedella, llonganissa amb patates o lluç a la romana. Primer i segon plat més el cafè, les postres i el vi a un sol euro. Sausor diu que ho va fer per ajudar als seus clients a sobreviure amb la crisi però el cert és que dels 125 menús que serveix diàriament va passar als més de 500 servits ahir al migdia. És més, es planteja tot i que no ha dit per quan, fer la mateixa bogeria però aquesta vegada el menú no valdrà 1 euro, costarà només 50 cèntims. Explicada la història, busquem el rerefons o girem la truita, mai millor dit, per comprendre els motius de l'oferta. Aquest bar, com tots els de l'estat, ha notat una davallada en el nombre de clients. Cada dia hi ha més gent que canvia l'hàbit de fer el menú al bar més proper per portar-se la carmanyola de casa i menjar a l'oficina o al lloc de treball sigui quin sigui. Aquest fet pot ser el principal factor de la iniciativa del bar barceloní, cridar l'atenció per fer més clients i premiar als qui encara hi van cada dia. Però, pensem una mica més. L'Estat podria fer quelcom semblant?
Si els carburants professionals fossin més barats i es controlés a fons als qui compren la matèria prima a quatre duros i la tripliquen o quadrupliquen de preu abans de vendre-la al mercat, els preus de la cistella de la compra serien potser més assequibles. Si aquests preus fossin més raonables hi hauria més marge de beneficis per als bars i restaurants i segur que els seus propietaris rebaixarien els preus dels menús simplement per fer més clients que la competència. Ja sé que sembla una història massa rebuscada, que potser demano que sigui real una utopia. El que si tinc clar és que si aquest senyor de Barcelona ha fet l'esforç de posar el menú a un euro perdent molts diners (malgrat ara guanyi alguns clients els primers dies) altres amb més poder podrien fer quelcom semblant per ajudar. Ja em direu què en penseu.Per cert, ahir en aquest bar es van fer 500 euros de caixa (500 menús a 1 euro) però es van consumir 20 quilos de musclos, 20 més d'arròs, 10 de bajoques, 10 d'escamarlans, 10 de macarrons, 20 de vedella, 40 llonganisses , 50 cuixes de gall dindi, 400 cafès, 100 barres de pa i 120 litres de vi.

Comentaris

zel ha dit…
La necessitat esmola el senderi, i ens fa més espavilats....
Anònim ha dit…
TOTS HEM VISCUT DE PLASTIC,MASSA TEMPS.POTSER SI QUE CALIA UN BON SOTRAC.PERO,LO PITJOR ES QUE ELS DE BAIX, REBAREM DE VALENT. ELS ALTRES,INCLOSSOS EL POLITICS,UN PARELL DE FARIDETAS ALS GENOLLS,COM A MOLT. JUGANT AMB BCN........
mossèn ha dit…
si les tarifes sexuals fossin així ... em farien la persona més feliç del món !!! ... mundial, clar ... salut
Oscar Ramírez ha dit…
Zel, ja tens raó, ja. En temps dolents, ruc l'últim i imaginació al poder.
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim, penso el mateix que tu, sempre passa igual, els debils reben més que els forts (en aquest cas debils i forts de butxaca). El què no és normal és que s'hagi passat d'una situació on ls bancs t'ho donaven tot a aquest tancament d'aixeta que ofega a tothom. Ells si que hi guanyen tant o més que abans.
Oscar Ramírez ha dit…
Mossèn, Mossèn... home, per l'amor de Déu... que hi ha senyoretes presents...

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS