Archive for de juliol 2008
HANSEL I GRETEL

Hansel i Gretel van a la seva bola i decideixen argumentar que el llop és més ferotge del que el pinten. Tot allò que els passa de dolent al mig del bosc és culpa del llop. Si algú els diu les seves veritats a la cara, la culpa és del llop. Si reben cops i no saben d'on venen, els cops són del llop. Si alguna bestiola del bosc els mossega, davant del dubte, sempre és el llop. I en aquesta història jo sóc el llop però el llop, cansat de ser el dolent de la història, ha decidit posar punt i final a la llegenda i demostrar que, en aquest cas, el dolent no és ell.
Afrontem la realitat.
Un servidor, Oscar Ramírez, té un blog a internet i es dedica a publicar cada dia, últimament i pecant és cada dos dies, un post.
Un servidor, Oscar Ramírez, sempre ha donat la cara a tots els espais de xerrada, foros i tertúlies.
Un servidor, Oscar Ramírez, ja té prou feina amb els seus afers i gasta el poc temps que li queda en coses interessants que els mortals anomenem llegir, escriure, veure la tele, escoltar la ràdio o música, fer vacances, fruir en família, compartir amb els amics i mil coses més.
Un servidor, Oscar Ramírez, quan finiquita de la seva vida a alguna o algunes persones ho fa en condicions i aquestes condicions passen per parlar dels finiquitats quan jo vulgui al meu racó anomenat blog però mai, i menys sense donar la cara, a altres racons aliens.
Jo llenço les molles de pa, com Hansel i Gretel, al meu propi bosc. Jo NO vaig amagant el cap sota les ales perquè no tinc cap motiu per a fer-ho malgrat alguns desinformats així ho pensin. Són aquests desinformats, ex-membres de la meva vida, els qui fa poc m'han deixat dues perles enregistrades al meu telefon mòbil que, potser aviat, compartiré amb tots vosaltres. Són perles convertides en insults i amenaces que tenen autors, data i nou xifres de mòbil. Com les perles mai es llencen, les vaig enregistrar en un CD, les vaig passar a net en un foli i les vaig entregar en forma de querella (dues querelles), ara fa pocs dies al jutjat. Els qui acusen hauran de demostrar que allò que ells pensen que és obra meva, del llop, és realment obra meva. Serà llavors, quan hagin de preparar la seva defensa, quan comprovaran sorpresos que acusar per acusar i sense proves pot portar molts mals de cap. Si sóc el llop que es demostri però aquest llop, que no mossega i mai ha mossegat, té memòria i no pensa perdonar. Tinc la consciència molt tranquila i també tinc el plaer d'haver entregat una segona còpia del CD i dels documents a un notari i una tercera a un amic. Ho he fet així per si les mosques que ara a l'estiu són molt pesades.
Endevinalla: Què faran Hansel i Gretel quan vegin que el seu bosc té altres llops i el llop que ells pensaven no és tant dolent?
Endevinalla: Què faran Hansel i Gretel quan vegin que el seu bosc té altres llops i el llop que ells pensaven no és tant dolent?
CLATELLADES JUDICIALS

EL REGAL DELS SILENCIS

BLA BLA 8 - APARCAR EL "BARCU"

La conversa:
Ell: Vaig a veure el barcu que l'he deixat allà mal aparcat de qualsevol manera.
Jo: doncs vigila no te'l multin.
Problemes importants per alguns, problemes inexistents per als altres. Coses que passen quan es té vaixell i "s'aparca" malament.
SÓN DE CASA, SÓN ELS PETS
No ens cal anar massa lluny per buscar qualitat. Molts ajuntaments contracten grups de fora i no aposte pels de casa, problemes endèmics. Si juguèssim més les nostres cartes els productes de la terra serien realment apreciats. Els Pets és un dels arguments locals que cal escoltar, vendre i comprar. Fa anys que els segueixo i m'encanten. Avui us poso aquest tema que, personalment, em sembla una joia.
CENT ANYS DE PAVESE

Avui, posant ordre a la meva biblioteca m'he retrobat amb ell. No ha estat una trobada casual, ha estat un recordatori perquè enguany fa cent anys que va néixer. Serà el proper 9 de setembre i com és lògic se'n parlarà perquè Pavese no era un autor qualsevol. He llegit moltes de les seves obres que per cert es poden trobar en català. De la seva creació narrativa us recomano El bell estiu, La lluna i les fogueres, Diàlegs amb Leuco i L'Ofici de viure que és la seva obra més important. De la part poètica cal que llegiu Treballar cansa i sobretot Vindrà la mort i tindrà els teus ulls que va dedicar a Constance Dowling, el seu darrer desengany amorós. Pavese és un dels grans malgrat sovint se'l tingui oblidat. De regal, aquesta perla trobada a la xarxa amb una veu majestuosa i la música del gran Michel Petrucciani (en parlarem un altre dia).
Cesare Pavese
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
LA VIOLA I LA CARLA

Tornem a les dues germanes. Havien marxat de casa de bon matí per anar a la platja a vendre braçalets de bijuteria amb dues amigues. Després de menjar uns entrepans amb part dels diners que havien fet van decidir submergir-se a l'aigua. Les onades les van començar a empènyer contra el roques i els esculls i el perill era imminent. Un socorrista es va llençar a l'aigua i amb el suport d'una llanxa dels bombers van treure dues de les noies. Quan van tornar a rescatar les altres dues ja era massa tard. La Viola i la Cristina havien desaparegut. Al cap d'una estona les corrents les van tornar a la superfície però ja eren mortes.
Les dues germanes havien un pecat que a Nàpols, ciutat té un preu. La Viola i la Cristina eren d'ètnia gitana i justament aquests dies ha començat a Itàlia un polèmic cens dels habitants gitanos que ha obert un debat on els napolitans i la resta d'italians s'han dividit entre transigents i prohibitius, tolerants i dictadors, racistes i persones normals. Quan van treure els cossos de les dues nenes a la platja els van tapar amb una tovallola blava i un pareo verd i a partir d'aquell moment es va demostrar la manca de sensibilitat, humanitat i sentiments que tenien el centenar de persones que hi havia a la platja. Ningú es va immutar i tothom va seguir fent la seva com si res hagués passat. Uns es posaven crema, altres menjaven la pasta que havien portat de casa, i uns altres prenien el sol. Mireu la foto que acompanya el post o la d'aquest enllaç i veureu la passivitat de la gent. També teniu eniu un recull d'imatges que fan fredor just aquí.
Els dos cadàvers van estar allí al mig una hora i mitja i ningú va preguntar res ni va fer cap gest per marxar cap a casa o posar-se a plorar per la situació. Les havien vist abans, venen braçalets barats, havien comprovat que eren gitanes i ja es podien morir. El Cardenal de Nàpols, Giuseppe Sepe, ha posat el crit al cel criticant amb duresa aquesta actitud en un país manat per la dreta que separa les persones per races i les margina per aquest fet. Mig país està indignat amb els cent banyistes i l'altra mig ni pensa amb les dues nenes perquè, com els qui eren a la platja, no les vol veure. Si us plau, un canvi ja!
BLA BLA 7 - EN CAROD FA RIURE

La conversa:
Cambrer: Saps què escoltes quan truques al telèfon d'en Carod i salta el contestador?
Clients (tots a una): No
Cambrer: Hola, aquest és el contestador de Carod Rovira. Si vol ser atès en català apreti l'1, si vol ser atès en castellà toqui el 2.
DEL SURREALISME AL PENTAGRAMA
Hi ha textos d’aquells que acabes i no saps
quina utilitat tindran. El cas que avui teniu al davant és per no parar de
riure en tres dies. Aquest escrit surrealista, que forma part d’un llibre d’històries
de circ que volia publicar i que al final m’he guardat en un racó de casa, serà
aviat una cançó musicada pel meu bon amic Jaume, tot i que canta amb un altre
nom més popular (ja us en parlaré), i formarà part del seu nou disc. La lletra,
com llegireu, és una anada d’olla però els artistes fan meravelles de les coses
més absurdes que troben.
TEXT
Es desperta tossint com cada matí I s'activa
el sensor d'un canari de plàstic que canta melodies italianes del setanta. Té ulls
vermells, bec automàtic. De peu, per esmorzar, un trist tros de pa.
Recorda aquells dies quan berenava gintònics però
res desapareix, només canvia d'aparença i ara compra animals pel seu zoològic.
Cocodrils d'espuma, crustacis de goma, insectes de plàstic i paquiderms de broma.
Cada mes consumeix amb celeritat el subsidi de l'estat, comprant espècies de mirada inexpressiva en un basar xinès que té al costat de casa seva. I, quan cau el sol, s'adorm al sofà com un nadó mentre les rates corren lliures per la cuina i es busquen la vida com tu i com jo.
Cocodrils d'espuma, crustacis de goma, insectes de plàstic i paquiderms de broma. I bona nit.
Cocodrils d'espuma, crustacis de goma, insectes de plàstic i paquiderms de broma.
Cada mes consumeix amb celeritat el subsidi de l'estat, comprant espècies de mirada inexpressiva en un basar xinès que té al costat de casa seva. I, quan cau el sol, s'adorm al sofà com un nadó mentre les rates corren lliures per la cuina i es busquen la vida com tu i com jo.
Cocodrils d'espuma, crustacis de goma, insectes de plàstic i paquiderms de broma. I bona nit.
RES ÉS COM SEMBLA

COSTA AVALL I SENSE FRENS

És un gra de sorra més per aquesta muntanya que ens acabarà sepultant i que es diu crisi o canvi de cicle. Deixant a banda les balances, podem mirar el problema des d'un altra òptica, la laboral. Els primers sis mesos de l'any s'han quedat sense feina més de 200.000 persones arreu de l'Estat i el futur pinta negre si fem un simple cop d'ull a qualsevol diari econòmic. La suspensió de pagaments de Martinsa-Fadesa, principal constructora espanyola, deixarà al carrer més de 300 persones de moment. A aquesta fallida que tindrà efecte domino amb el tancament d'altres constructores més petites i el d'aquelles empreses de serveis subcontractades hi hem de sumar altres notes negatives. Spanair rescindirà el contracte de 1.110 treballadors, l'expedient de regulació de la multinacional Roca ens deixarà 400 aturats més mentre Don Piso ja ha anunciat que acomiadarà 350 treballadors i tancarà les seves 120 oficines a Espanya. La llista és més llarga: Pirelli deixarà sense feina 380 treballadors, Imperial Tobacco a 830, Levantina a 195 i Cortefiel a uns altres 172. Puc seguir aportant noms i xifres però ja hi ha suficients exemples del moment actual i el futur que es dibuixa molt negre. Sempre ens quedaran els demagogs que afirmen que a Tarragona es crearan 2.000 nous llocs de feina. És el que té pensar malament per enganyar o, senzillament, no pensar quan es parla.
I ARA QUÈ FEM?

JUGANT EN TEMPS DE CRISI

Ell ens parla de 2.000 nous llocs de feina com a gran noticia i llavors, un cop ha despullat el mort que ens ha intentat vendre a tots nosaltres, societat agonitzant i enganyada, ens parla d'un projecte que té previst el Port de Tarragona per la construcció de dues noves terminals que crearan aquests dos mil llocs de feina directes i indirectes. Què senzill és fer volar coloms intentant captivar als quatre badocs que encara queden parlant de projectes d'institucions que s'impulsaran gràcies a les empreses privades. I que trist és parlar d'aquests nous llocs de feina quan no es donen terminis i un representant del govern, expert en destruir ocupació enlloc de crear-la, es fa seves aquestes futures ocupacions laborals . Jo si puc aportar els terminis amb aquest simple clic al Diari de Tarragona. Una terminal estarà operativa el 2010 i l'altra cap el 2012. Gran solució a l'atur que tenim en uns temps de crisi que es prolongarà, diuen els entesos, fins el 2010 moment en què, si no hi ha retards, entraria en funcionament la primera de les terminals.
Santa barra per dir-ho i Santa Innocència qui es cregui aquests discursos nascuts d'una imaginació que frega la perversitat i sobrepassa l'insult cap aquelles persones que hi ha aturades a les nostres comarques i que, per desgràcia i gràcies als qui manen, va in crescendo.
BLA BLA 6 - EN MALLOL, ELS UN I ELS ALTRES

La conversa:
Home 1: Ostia tu! ja has vist això! Al Mallol ja li han trobat feina. Ja l'han ben enxufat els socialistes!
Home 2: I que t'extranya. Si tots són iguals.
Home 1: Coi! que en Mallol era convergent i ara xupa dels altres!
Home 2: Doncs ja esta! Aquest paio és llest que l'han colocat. Els burros són els altres que l'han posat on l'han posat.
Home 1: Per això no els vaig votar.
Home: A qui? als uns o als altres?
Recordeu l'acudit de l'Eugenio sobre les ovelles blanques i les ovelles negres?
POCA MULTA PER TANTA CARA

El que em preocupa és el fet que la sanció demanada sigui de 21 milions quan el màxim que es podria per llei demanar són 30 milions d'euros i a aquest fet cap afegir-li la possibilitat que tenen ambdues companyies de recórrer la sanció perquè al final serà molt minsa per no dir ridícula. Ha passat moltes altres vegades i a les comarques de Tarragona, les oblidades, ho sabem i no únicament en l'àmbit de les elèctriques. Quants vessaments de cru s'han produït a l'estiu a les nostres platges i quantes sancions han rebut les empreses responsables? Quants abocaments il·legals han tingut lloc al riu Ebre per part d'una empresa que ningú ha tancat? Quants talls de subministrament elèctric hem patit els darrers anys sense rebre cap compensació?
Que Tarragona és de segona per al govern de Barcelona i no existeix pel de Madrid ja ho sabem però espero que les elèctriques no se'n enfotin ara a la cara de la capital catalana i se'n vagin pagant quatre euros per les seves errades incomprensibles. En aquest poble, protagonista en aquest blog fa uns mesos, les coses segueixen igual.
EL COCO I EL POC COCO

Resulta que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat ha cedit un solar on s'ha de construir el futur nou CEIP la Bòbila. Mentre les obres no estiguin enllestides, parlen del 2010-2011, cal buscar una solució per als alumnes del centre i l'Ajuntament va oferir al govern català dues possibilitats, dos solars on ubicar els barracons on hauran d'estudiar. Al final han triat el solar més llunyà, situat al costat del jaciment arqueològic de La Llosa. Primer problema derivat dels caps pensants de la Generalitat que no van veure mai el capítol de Barrio Sésamo on en Coco diferenciava el "lejos" del "cerca". Feta la tria i davant el silenci del consistori cambrilenc, els barracons aniran a l'altra punta de poble i els nens i nenes afectats per aquesta distancia, una quinzena, ho tindran complicat. O els munten uns "plegatines" dins els barracons per dormir sense haver d'anar a casa o els compren un paler de Red Bull per volar cada matí de casa al col·legi. Bé, hi ha altres solucions que passen pel terme de la mobilitat, un terme ampli que es pot aplicar de moltes maneres i que, en aquest cas oh sorpresa!, es posa en practica de la pitjor forma. Els caps pensants de la Regidoria d'Ensenyament de Cambrils (el dia del capítol del Coco devien estar de vacances) proposen que els nens vagin cada dia a escola en taxi. Com ho sentiu. Cinc nens en cada taxi i problema solucionat. Transport de luxe per uns quants i el "coche de San Fernando" per la resta.
Resumint: es pot afirmar que l'audiència del Barrio Sésamo no era tanta com ens pensàvem i que els nens d'aquella època que ara ja tenen una edat pateixen un problema de càlcul de les distancies. Fruit d'aquest problema, si els afectats acaben formant part d'un govern ja sigui local o autonòmic tenen moltes dificultats per raonar amb coherència davant un problema. Si tenen previst portar als nens en taxi a escola, exigeixo un tracte semblant cada cop que m'hagi de desplaçar al centre a fer la compra. Si pot ser, trio una limusina enlloc d'un taxi. Si pot ser, trio uns altres polítics més preparats per la vida moderna, dels que veien la tele quan eren petits enlloc de xupar càmera ara que ja són grandets.
Per acabar i pel mateix preu, una entrega molt interessant de Barrio Sésamo amb l'Epi i en Blas.
BLA BLA 5 - ALLENDE

La conversa:
Home 1: Enguany fa cent anys que va neixer Salvador Allende. De fet és un any de molts centenaris. Ho llegia l'altra dia a El País i vaig quedar parat perquè d'alguns ningú en parla.
Home 2: allen, allen de los mares. jajajaja.
Home 1: O sigui, que ni el coneixes.
Home 2: Clar que el conec, si fa poc en van fer una peli que van rodar a Barcelona.
UN ANY I QUATRE DADES

El balanç que faig d'aquest primer aniversari és més que positiu. El suport rebut per les persones que entreu a diari a llegir i el d'aquells que han entrat una sola vegada és encoratjador. Vaig tenir clar des del primer moment que parlaria de temes que m'interessin i no faria en cap cas un espai de lectura dels temes més actuals. Ja em coneixeu, aquí hi ha hagut de tot i així seguiré. El més enriquidor és el llistat d'amics, alguns encara virtuals i d'altres ja no, que he fet en aquest temps que també ha servit per acomiadar falsos companys de viatge que es mouen per interessos personals vivint gràcies als noms d'alguns i a l'esforç dels altres. Llençats els sacs de llast, aquest globus virtual ha seguit navegant per la xarxa més pur i més alt que mai.
De dades en parlaré poc però permeteu-me que en citi quatre com diu ben clar el titular del post. Aquest primer any els meus escrits han rebut més de 700 comentaris vostres. Ara, quan escric aquest post, el blog és proper a les 28.000 visites que han arribat, segons les estadístiques de webstats, de 108 països d'arreu del món amb un 95 per cent d'entrades de l'Estat Espanyol. Als qui me'ls han concedit els agraeixo els set premis que ha rebut aquest blog: Thinking blogger, Blog Activista, Blog Solidari, Premi Waipueduca, Premi d'Arte y Piko, Premi Dardo i Premio Fonte de Amor - Amigos para siempre. Per part meva, enguany entregaré en la segona edició els premis Espais Molts Interessants i Políticament correcte. No em queda massa més a comentar. Reiterar les gràcies a tots els qui encara gaudiu de la lectura d'aquest blog tot desitjant-vos que els vostres somnis es facin realitat. Penseu que ... Tot és possible.
VEÏNS I AMICS
M'agrada viure envoltat de persones que sempre tenen ganes de fer coses i especialment de treballar pels altres, pels col·lectius, associacions i entitats. Gràcies a les accions voluntàries d'aquestes persones existeixen les rialles dels nens, els somriures dels pares quan somriu el nen, la futura col·laboració d'aquests pares que somriuen i que formaran part del col·lectiu que farà somriure...
Crec que les associacions de veïns són un d'aquests col·lectius necessaris per fer fluir la germanor, fer participar als menys tímids i regalar alegria a canvi de res. Ara fa uns mesos, l'octubre de 2007, es va crear l'Associació de Veïns dels Ametllers, el barri de Vilafortuny on visc. La gestació del projecte la vaig viure de ben a prop perquè els pares de la criatura van ser l'Anton, el meu veí, i la Mar, la meva dona. Després lògicament s'hi van anar sumant persones com la Ceci, el Raul, el Ramon o la Marta, es va fer l'assemblea de constitució de l'associació i els veïns de la zona es van anar associant i han anat prenent part a les diferents activitats que s'han organitzat. En pocs mesos, molts actes i sempre amb un gran èxit de participació. Va haver-hi festa per Tots Sants, es va fer cagar el tió i es va rebre la visita dels patges dels Reis d'Orient. Les activitats menys festives també han estat nombroses: reunions amb l'alcalde de Cambrils, visites dels regidors de barri o d'urbanisme i trobades amb tècnics per parlar de seguretat o de la recollida selectiva. Un altre pas important va ser la creació del blog de l'associació. Tot això evidencia que els responsables de l'Associació estan fent molta feina i molt ben feta. La fan sense cobrar un duro i amb l'objectiu de treballar pel be comú de la resta d'habitants dels Ametllers. La tasca de persones com l'Anton, la Mar i els altres que us he dit fan que em tregui el barret perquè en una societat tan individualista com la que tenim costa trobar bona gent.
El proper 12 de juliol l'Associació dels Ametllers ha preparat la primera trobada veïnal amb activitats esportives i tallers per als nens i nenes i música amb orquestra per als pares i avis. Amb pocs diners i molta il·lusió es prepara una festa que serà de les millors de Cambrils, una jornada de germanor plena de rialles de nens i somriures dels pares. Un 10 ben gros per col·lectius com aquests i un crit ben alt i clar: pensar en els altres enriqueix a un mateix.
BLA BLA 4 - LA BODA

La conversa:
Home gran: Mira, només el traje que m'he fet a mida al Pujol de Reus em costa 1.500 euros. Que car, noi, que car!
Home jove: Quan em vaig casar l'any passat el vaig comprar en una botiga que es diu El Magatzem i em va costar 150 euros. Ves allí home!
Home gran: Si és igual, per una vegada a la vida que me'l posaré.