LES DUES CARES DE LES CIUTATS

Amb els anys m'estic tornant molt observador. Cada cop m'agraden menys els centres de les ciutats, plens de gent, i passejo millor pels carrers secundaris, per aquelles zones poc transitades, de segona categoria per als polítics. Afirmo això en base a allò que veuen els meus ulls i olora el meu nas. Els ajuntaments han fet grans esforços per deixar en unes condicions optimes les places i carrers centrals del municipi perquè saben que és la zona on hi ha els principals comerços i on s'hi mouen nou de cada deu ciutadans.

L'altra cara de la moneda són els petits carrers i carrerons que són darrere dels principals, els barris si parlem de ciutats més grans o, en cas de municipis costaners, les urbanitzacions. Com visc a Cambrils em centraré en aquest municipi però deixo clar que el missatge es pot extrapolar a qualsevol altre ciutat o poble mitjà. La foto que enceta el post és de postal, ensenya el Cambrils que veuen els turistes. Equival, extrapolant el tema, a la zona Rambla Nova-Rambla Vella-Plaça de la Font de Tarragona o al Tomb de Ravals de Reus. Però ara mireu aquestes dues fotos:

També són de Cambrils. Estan fetes a dues urbanitzacions. A la de la dreta fins i tot li tinc estima perquè la vaig fer fa dos anys i ara, els pedaços de ciment ja no hi són. Amb el temps han anat desfent-se i al seu lloc hi han quedat els corresponent bonys que provoquen punxades de pneumàtic, desgast excessiu dels amortidors dels cotxes o les caigudes dels ciclomotors. És la perifèria i viure a les zones secundaries té aquestes cosetes. Per als ajuntaments primer és la bona imatge que es doni als de fora i, en segon lloc, la solució als problemes ciutadans. Si aneu a barris com Torreforta o La Granja de Tarragona o volteu pels carrers propers a la Prioral de Sant Pere o el barri Sol i Vista de Reus, trobareu casos similars als que comento en aquest post. Si en trobeu, deixeu aquí les vostres aportacions.