AGRICULTURA MENTAL

Faré el post en to sarcàstic per evitar que la indignació que tinc em porti a dir encara més bajanades. Aquests darrers dies m'estava avorrint i vaig pensar en buscar alternatives d'oci. Per això, el passat dissabte vaig començar a caminar pels passadissos inacabables del nou hospital de Sant Joan de Reus, un edifici tan gran com fred. Passejo, de bon matí i fins el vespre, per les seves habitacions, tafanejo de lluny els despatxos i observo el trànsit del servei d'urgències.  Amb tantes hores mirant i parlant amb les infermeres, puc concloure que ja sé qui té la culpa de les retallades aplicades a aquest centre sanitari. Als malalts ja no els donen aigua (l'has de comprar a les màquines que hi ha a cada planta) i els donen una bata de roba mida única (de les que et tapen el davant i et deixen a la fresca l'esquena i el cul). Al servei de cada habitació ja no hi ha sabó (te l'has de portar de casa) i per l'aixeta de la pica no hi surt aigua (et diuen ...

L’actual equip de govern de Cambrils ha fet un obligat exercici de transparència que, de pas, demostra els punts de duresa de la política municipal on sembla que gestionar un poble amb els recursos dels qui hi viuen és com arribar a final de mes a casa pròpia. Cambrils està fins el coll, supera els límits de l’anormalitat derivada d’un equip gestor que ha fet destrosses en nom dels qui creien que tenien els recursos ben portats i els serveis bàsics i socials garantits en nom de la mateixa gestió. El darrer ple convocat pels qui governen ara ha estat un acte digne d’aplaudir per la convocatòria i per plorar pels resultats i balanços comunicats. S’ha de ser atrevit per sortir a la palestra i cantar les veritats a la cara dels qui varen assistir a la Sala d’Actes de l’Ajuntament o van seguir l’acte via ràdio o televisió. Uns han donat la cara mentre altres, els qui fins fa poc governaven, han decidit donar l’esquena al poble que creien manar fins les darreres eleccions mu...

Queda clar que actualment s'han creat dos discursos. Un és aquell que una part de la societat incorpora per marejar la perdiu i evitar que l'altra part pensi en els temes reals, els que preocupen. L'altra és el real, el que gran part de la societat viu i parla a peu de carrer, un discurs ben senzill i que no inclou ni eleccions ni el català com a llengua vehicular, ni els deutes dels grecs ni la vida curta o llarga de les nuclears.  La gran majoria de la societat pensa i viu preocupada, capficada, pel lloc del feina que no té o que té però tan li costa aguantar, pel preu cada cop més alt que paga pels aliments bàsics, per les factures que ha d'afrontar mensualment, per la hipoteca. L'estrès que els genera pensar tot el dia en aquests problemes quotidians els porta a malpensar de la classe política i a passar dels seus representants, els obliga a arribar a la conclusió que formen part de l'esglaó més baix de la suposada piràmide social que existia fi...

No hi ha fantasmes enlloc ni gent que ens tingui mania. Existeixen les realitats, les causes, els efectes i les seves conseqüències. Avui el Diari de Tarragona ens anuncia la davallada de la facturació d’un sector important, el del taxi. Mireu la informació fent clic aquí o llegiu el següent titular de la jornada. I ara, cerquem el perquè de les coses, la causa i els efectes que deia abans. Només cal tirar dos mesos enrere i llegir una notícia que va sortir publicada a tota la premsa estatal. Els diaris, les televisions i les emissores de ràdio eren clar parlant de preus. Mireu la informació publicada aquí i repasseu el següent titular d’aquell 28 de juliol. Ara tot queda més clar. Quan un es passa tres pobles, marxa dels seus límits i se l’acaba fotent. Quan es té tanta cara per fer rècords de preus, el client et gira l’esquena. Més humilitat i preus més baixos poden evitar pèrdues futures.

Article publicat al diari online Tot Tarragona. En aquest post no s'hi accepten comentaris. Si en voleu fer, cal que els feu directament a l'article publicat al TT, en aquest enllaç. TEXT A Grècia li queden quatre dies. Una de les principals civilitzacions ens diu adéu mentre veiem com Europa es desintegra social, econòmica i moralment. Les borses, invents del maligne capital que ens privatitza les vides des de fa segles i molt especialment d’ençà que els Estats Units van començar a caminar i a trepitjar la part de planeta que no els pertanyia, són les fonts de vida i subsistència dels bancs, elements que ens ofeguen sense rancúnies malgrat hagin estat els nostres protectors en temps de bonança.  Al país hel·lènic hi haurà revolta social, encara més. Veurem morts, víctimes d’un moment que ja no es pot aturar i que ens dibuixa un mal esbós del què havia estat un regnat amb molts Déus i que s’ha convertit amb una mala regna per la resta d’Europa que no hi ha Déu que la ...

Veient els patrimonis personals que inclouen propietats immobles, vehicles, estalvis i inversions a la borsa i que han declarat els nostres polítics, no és gens estrany que tothom vulgui dedicar-se a l'ofici i qualsevol que passa pel carrer acabi muntant un partit. Les coses serien diferents si a qui opta per ser polític se li exigis un cert nivell formatiu i la carrera de Ciències Polítiques.  Descartant tanta palla existent entre la classe de governants que ara tenim potser aconseguiriem tenir gestors reals enlloc de persones que arriben al seient per cumplir el mandat posant la mà a final de mes perquè li caigui una paga que pot arribar a ser insultat pel ciutadà d'a peu. No és bo ni lògic, ni hauria de ser legal, que hi hagi personatges que ocupin més de dos càrrecs públics i cobrin per cadascun d'ells. Cal aprimar l'administració com sigui per evitar allò que acabarà passant, que els ciutadans se'n cansaran de pagar i estar a l'atur i passaran a l...

Com ja sabeu, visc d’emocions, sensacions. Ahir em deia una bona amiga que costa trobar gent que tingui aquestes virtuts o avantatges. La mesquinesa   del món on vivim ens porta a trobar personatges que no volíem saludar i altres que, pensàvem perduts, i   retornen a la nostra vida amb aire fresc, un alè nou.  Us parlo d’una persona especial que ho ha passat molt malament i a qui he retrobat avui dijous. Parlo d’una persona amb qui he compartit moltes de les emocions i sensacions que us deia   abans. Amb les valuoses pèrdues familiars que ha tingut, ha aconseguit aguantar com una campiona i això es mereix un premi. Com se’l mereix una altra persona, molt propera a mi, que avui m’ha comunicat la voluntat de tenir un espai a la xarxa on desfogar-se, on fer la seva pròpia teràpia sense consultors, ni grups, ni metges especialitzats en la conducta humana.   Mireu, ho dic per coneixement en aquest espai: la millor teràpia d’un mateix és curar...

El darrer anunci publicat per la companyia aèria de baix cost Ryanair (la del irlandès sonat que fa el ridícul cada cop que parla i exerceix de ploramiques periòdicament per intentar fer-nos pena per aconseguir més subvencions), no té pèrdua. Si us fixeu bé en aquesta imatge que acompanya el post d’avui trobareu l’errada a la primera, a la part de baix, a la dreta. Ens han robat Reus! Com ho sentiu. Ryanair ens anuncia vols barats al Marroc amb sortida de Reus, a Barcelona. A més de baix cost, els responsables de màrqueting de la companyia aèria, tenen baix nivell cultural i un nul coneixement geogràfic del territori on treballen. Ja es prou penós que hagin decidit endossar-nos la capital i melic de Catalunya quan fas la recerca a la seva web i veus que tot, sigui Reus o Girona, pertany a pixapilàndia. Però encara toca més els nassos que t’ho imposin i recordin en un anunci publicat a un diari local que llegeix únicament la gent del territori que sap a la perfecció on ...

Durant molts anys vaig ser usuari de la línia de transport que uneix les dues grans ciutat d’aquesta província, Tarragona i Reus. Em tocava desplaçar-me cada dia amb els autobusos de la companyia que té en concessió el servei, la Hispano Igualadina. Al ser la única empresa que fa el recorregut, disposa del control total d’aquets monopoli i fa el que vol. Hi ha autobusos que cauen a trossos, amb seients plens de forats, finestres que no es tanquen i cortines que no pugen ni les pots moure perquè t’hi deixes la pell. A les deficiències del servei cal sumar-hi el preu, abusiu perquè el monopoli que deia abans permet que així sigui. Ara acaben de pujar el preu del bitllet únic i viatjar de Reus a Tarragona, amb forats i altres desperfectes, et costa 1.90 euros, un autèntic atracament. Del caràcter i actituds dels conductors d’aquesta línia, no en vull parlar. Amargats per la feina i els horaris que han de complir, transmeten la seva amargura i mal geni als clients. ...

Hi ha autors avançats al seu temps, incompresos quan viuen la seva època i aplaudits més tard, quan ja ens han deixat. Les crítiques socials que han d’aguantar en vida contrasten amb els homenatges pòstums que els fan els intel•lectuals de torn, grans debats sobre les seves obres que ja voldrien escoltar els artistes en qüestió. No cal negar que, molt sovint, els personatges famosos als quals faig referència, acostumen a ser persones que busquen la polèmica per destacar o que la creen sense voler i acaben convivint amb ells sense problemes. Jaime Gil de Biedma és un d’aquests personatges que van viure en uns moments que no els tocava i en una societat que no era la més adequada. La pel•lícula “El Cónsul de Sodoma” descobreix algunes etapes de la vida del poeta tot i que molts, els qui el van conèixer especialment, diuen que no s’ajusta massa a la realitat. Sigui som sigui, i aquí va el motiu d’aquest post, vull recordar dues poesies de Gil de Biedma que crec, vistos...