Header Ads

DOS DISCURSOS, UN DE REAL

Queda clar que actualment s'han creat dos discursos. Un és aquell que una part de la societat incorpora per marejar la perdiu i evitar que l'altra part pensi en els temes reals, els que preocupen. L'altra és el real, el que gran part de la societat viu i parla a peu de carrer, un discurs ben senzill i que no inclou ni eleccions ni el català com a llengua vehicular, ni els deutes dels grecs ni la vida curta o llarga de les nuclears. 

La gran majoria de la societat pensa i viu preocupada, capficada, pel lloc del feina que no té o que té però tan li costa aguantar, pel preu cada cop més alt que paga pels aliments bàsics, per les factures que ha d'afrontar mensualment, per la hipoteca. L'estrès que els genera pensar tot el dia en aquests problemes quotidians els porta a malpensar de la classe política i a passar dels seus representants, els obliga a arribar a la conclusió que formen part de l'esglaó més baix de la suposada piràmide social que existia fins fa uns anys.

La resta de debats són, com deia abans, interessats. Els generen els qui no volen fer pedagogia social per evitar la desafecció de la majoria envers la política, els qui intenten liderar discussions sobre idiomes o intentar fer veure que, al costat de Grècia o de Portugal que serà la propera a caure al pou, no estem tan malament. La meva opinió coincidia amb la de dos experts en societat i economia, el Lluis Badia i el Joan Basora, amb qui vaig coincidir a la tertúlia de Punto Ràdio del passat dijous. Tot un plaer col·laborar a les emissores que m'ho proposen, tornar a generar opinió i sobretot content de veure que les meves idees no són tan llunyanes com altres volen fer veure. La gent és senzilla malgrat hi hagi qui s'entesta a complicar-nos encara més el nostre entorn parlant de temes que, ara mateix, són innecessaris i poc importants.
Amb la tecnologia de Blogger.