DOS DISCURSOS, UN DE REAL
Queda clar que actualment s'han
creat dos discursos. Un és aquell que una part de la societat incorpora per
marejar la perdiu i evitar que l'altra part pensi en els temes reals, els que
preocupen. L'altra és el real, el que gran part de la societat viu i parla a
peu de carrer, un discurs ben senzill i que no inclou ni eleccions ni el català
com a llengua vehicular, ni els deutes dels grecs ni la vida curta o llarga de
les nuclears.
La gran majoria de la societat
pensa i viu preocupada, capficada, pel lloc del feina que no té o que té però
tan li costa aguantar, pel preu cada cop més alt que paga pels aliments bàsics,
per les factures que ha d'afrontar mensualment, per la hipoteca. L'estrès que
els genera pensar tot el dia en aquests problemes quotidians els porta a
malpensar de la classe política i a passar dels seus representants, els obliga
a arribar a la conclusió que formen part de l'esglaó més baix de la suposada
piràmide social que existia fins fa uns anys.
La resta de debats són, com deia
abans, interessats. Els generen els qui no volen fer pedagogia social per
evitar la desafecció de la majoria envers la política, els qui intenten liderar
discussions sobre idiomes o intentar fer veure que, al costat de Grècia o de
Portugal que serà la propera a caure al pou, no estem tan malament. La meva
opinió coincidia amb la de dos experts en societat i economia, el Lluis Badia i
el Joan Basora, amb qui vaig coincidir a la tertúlia de Punto Ràdio del passat
dijous. Tot un plaer col·laborar a les emissores que m'ho proposen, tornar a
generar opinió i sobretot content de veure que les meves idees no són tan
llunyanes com altres volen fer veure. La gent és senzilla malgrat hi hagi qui
s'entesta a complicar-nos encara més el nostre entorn parlant de temes que, ara
mateix, són innecessaris i poc importants.
Comentaris