09 de setembre 2011

Com ja sabeu, visc d’emocions, sensacions. Ahir em deia una bona amiga que costa trobar gent que tingui aquestes virtuts o avantatges. La mesquinesa  del món on vivim ens porta a trobar personatges que no volíem saludar i altres que, pensàvem perduts, i  retornen a la nostra vida amb aire fresc, un alè nou. 

Us parlo d’una persona especial que ho ha passat molt malament i a qui he retrobat avui dijous. Parlo d’una persona amb qui he compartit moltes de les emocions i sensacions que us deia  abans. Amb les valuoses pèrdues familiars que ha tingut, ha aconseguit aguantar com una campiona i això es mereix un premi.
Com se’l mereix una altra persona, molt propera a mi, que avui m’ha comunicat la voluntat de tenir un espai a la xarxa on desfogar-se, on fer la seva pròpia teràpia sense consultors, ni grups, ni metges especialitzats en la conducta humana.  

Mireu, ho dic per coneixement en aquest espai: la millor teràpia d’un mateix és curar-se dia a dia recordant els danys que s’han patit i els anys que hem de viure encara. Anys i Danys, balança impostora quan venen les dates especials però sàvia companya durant la resta de l’any.

A les dues, us ho dic de cor, sou grans persones amb un buit interior que costa que altres vegin. Però penseu una sola cosa: hi ha qui mira un arbre i l’arbre li tapa tot el bosc. Mireu sempre endavant. I a les dues u dedico aquest vídeo:





Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -