21 d’abril 2014



A Reus la Setmana Santa es viu molt intensament i hi ha certs actes que són obligats i tenen una significació molt especial. Un d’ells es diu “Les tres Gràcies” i té el seu punt àlgid quan el Sant Crist de la Sang arriba a la seva església, després d’una solemne processó, i entra de cara al públic mirant cap a la porta del temple. En aquell moment, abans que entri, es produeix un tens silenci i la imatge es gira cap als altres tres costats que no veu. I fetes les tres gràcies, els tres girs, la gent crida “Visca Cristo Rei”. 

El meu germà Carles, devot/creient/amant/apassionat... i Cavaller del Sant Sepulcre, era peça clau en aquesta cerimònia i segueix estant-hi viu gràcies a la meva mare que, amb tot el meu respecte i la màxima admiració i amor que cap al Carles, va cada any a “Les tres Gràcies” i prega per ell. 

Ma mare, com alguns ja sabeu, té un blog sota el nom de “Magnòlia”. Allí escriu, es relaxa, es buida, es renova, fa memòria i segueix respirant. Déu!, si  jo la pogués reconfortar d’alguna manera! 
Us demano/aconsello/recomano que llegiu aquest article que li dedica ella al meu germà tot just ara. CLIC AQUÍ

One Response so far.

  1. Magnolia. says:





    "" GRACIAS ""

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -