Header Ads

IMAGINARI DEL COMIAT




Tanta malenconia ferma els últims mots que volia escriure ara. Tinc, als palmells de les mans, un adéu constant i fred, sense retorn. I duc, als ulls, un plor desconcertat que neix d’una història morta i viva, plena d’anys esmicolats. 

Espero aquell punt on l’edat s’interromp i el teu carrer ja té les voreres buides, en que les nits tenen desordres en blanc i el cor no altera el silenci, no batega ni riu. I l’horitzó, es repeteix un cop i un altre cop. I un altre.  
Amb la tecnologia de Blogger.