IMAGINARI DEL COMIAT
Tanta malenconia ferma els últims mots que volia escriure
ara. Tinc, als palmells de les mans, un adéu constant i fred, sense retorn. I
duc, als ulls, un plor desconcertat que neix d’una història morta i viva, plena
d’anys esmicolats.
Espero aquell punt on l’edat s’interromp i el teu carrer ja
té les voreres buides, en que les nits tenen desordres en blanc i el cor no
altera el silenci, no batega ni riu. I l’horitzó, es repeteix un cop i un altre
cop. I un altre.
Comentaris