30 d’abril 2016




L’enigma del dia és saber on para la bellesa perduda i la veritat que ens interroga poc a poc. L’amor fictici -aquell que no ens tenen- respon i així, deixant que tot flueixi sol, mai aprenem allò que som. La vida es cansa quan no es canta ni es riu, quan no hi ha carícies ni intimitats, quan la memòria no té poesia i l’edat és orfe dels cops i les ferides. 

Tal vegada el destí no és estimar-se ni plantar les memòries al jardí. Tal vegada res no creix quan es trenca la solitud de la veu i no hi ha entesa entre la nostra ombra i el seu mirall.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -