EL MEU RACÓ
Dins del caos hi ha l'ordre. Aquesta frase comença a semblar un tòpic i una excusa per totes aquelles persones que, com jo, estem acostumats a conviure amb un espai de treball i oci desordenat, ple de papers, notes apuntades en paperets de colors que apiles i acumules, revistes que guardes perquè un dia vas veure un article o una foto interessant, més bolis dels que faràs servir els propers cinc anys, objectes que utilitzes poc però que no es poden moure de lloc i altres elements que poden tenir poca utilitat però que tenen un fet en comú: son quotidians i si un dia no hi són, ho notes. Explico tot això per mostrar aquestes quatre fotos del meu racó de treball que també és el meu espai d'oci des d'on escric diàriament els articles del blog. De fet, actualment tinc a les meves mans tres blogs i aviat en seran cinc. Aquest racó obre portes cada mati, sobre dos quarts de nou, i tanca a les dues de la matinada. No és cap horari d'oficina, és el meu horari vital. Com veureu, en aquest espai hi ha de tot. El despatx té la seva taula amb els equips informàtics, estanteries plenes de llibres i figures que xuclen la pols, caixes amb material d'oficina i, en la part que no es veu del despatx, una discoteca amb més d'un miler de cd's. SI, hi ha una televisió i un DVD però no són per veure res indigne com els culebrots de la tarda o els telenotícies de TV3. Serveixen per muntar vídeos i reportatges. El quadre de la paret, amb un valor incalculable, és obra meva. Tot plegat és la zona de la casa que més habito. La segona és el llit i la tercera el menjador. Si us pregunteu el perquè faig publiques aquestes imatges us diré que la culpa la té el Josep Maria del blog Així ho penso. Ell va despullar-se abans que jo tot mostrant el seu espai de treball i oci. I ell ho va fer perquè hi ha una pàgina que es diu al descubierto que demana als blocaires que mostrem el lloc on passem aquestes bones estones escupin a la xarxa, sempre amb elegància, els nostres pensaments i opinions. Ja em direu que us semblen les fotos. Per cert, animeu-vos i despulleu-vos virtualment, ensenyeu el vostre espai.
Comentaris
vagi bé!
hi ha animals que marquen el territori esgarrapant troncs, naltros ho fem farcint les parets, les taules, les llibreries... atapaint al màxim la col.lecció de records que tenim dins l'espai on vivim.
aquell retall sobre jordània, aquell bolígraf de propaganda que ens recorda una xerrada, montanyes de llibres amb els que estem endeutats en temps, souvenirs vells, fotos que esbiaixades criden que passa el temps, tot junt....
hem convertit l'esgorfa (les golfes) en el nostre espai vital, hi hem afegit llum, li hem donat freqüència, i el silenci de l'eternitat ha donat pas a la quotidianitat....
sí...els nostres racons som naltros.
més nets, més bruts, més polits... però parlen més que naltros de naltros mateixos.
per això no tothom entra al nostre "cuarto" i en canvi el llit sempre és més accessible, per paradoxal que sembli....
sí, m'ha agradat, el quadre no l'he entés, però no és culpa teua, amb l'art modern em passa molt.. ;)
ricardo santiago.
G!: Estic en procés de canviar la taula. Tens raó, és horrible però horrible de veritat. A la mínima que pugui compro la taula i deixo de fumar.
Ricardo: t'ho diré en una sola paraula. IMPRESSIONANT! El teu comentari m'ha deixat bocabadat i no ho dic de broma. Es pot definir un fet o situació de moltes maneres i has triat la més bella i realista. Si senyor!
Ara us faré el post de les coses que l’Oscar no explica.
1.- en aquest espai, anomenat despatx no i pot entrar ningú, ni tan sols a treure la pols. Les coses desordenades tenen un ordre “ segons ell” i quan i fem dissabte després no hi troba res de res.
2.- Malgrat avui sembli ordenat m’atreviria a dir que alguna cosa ha canviat de lloc, deu ser que darrera de l’objectiu i em fet algun canvi d’última hora.
3.- Les cortines no li agraden gents ni mica. O sigui que hi haurà que redecorar l’habitació.
4.- Com podeu veure, en l seva cova i tenim tots els elements electrònics, tv, play, equip d’audio etc... i com que estem sorts un dia vam comprar els altaveus que i havien més grans per l’ordinador.
Aiiiiiiiii, Oscar Oscar, que férem amb tu ! jajajjjaaaaa.... ara un altre dia els i fas una foto a la teva exposició d’art, que també te tela marinera.
Mar
Doncs mira Mar: No he canviat res de lloc ni he tret res per fer la foto més maca. Tens raó, quan feu dissabte m'ho canvieu tot de lloc i per això dic jo: podrieu fer dissabte a tota la casa menys al meu racó? Gràcies.
I el tema exposició va per la meva vessant artística que un altra dia ja us explicaré. Això passa per haver estudiat Belles Arts.
És radical i efectiva.
Una abraçada amic.
P.D.: Per cert, no sabia que havies estudiat belles arts, paio!. Ets una capsa de sorpreses, realment.
Es diu... s'explica... es comenta... que...
Una entrada molt curiosa, aquesta de parlar del teu espai.
Fins ara!
Eduard, sempre cal tenir una Rosita buida i una caixa de plenes.