Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Comentaris
gràcies, es veu que tinc molts amics a la blocesfera, o que algú s'ha pres això amb catxondeo, he anat seguint les votacions i era divertit veure com jo pujava 6 vots i l'albert 8, jo 9 i ell 8, i així tots els dies. Primer un i després l'altre. M'ha sorpés els vots trets els últims minuts per l'Aregio. Som polítics, així que el que és important és participar. Jo reconec que m'he votat 6 cops...ho confesso! Era divertit veure el pique
El gerard i jo ho comentàvem, que els vots pujàven molt i jo, ppersonalment, no acabava d'entendre le perquè.
Si serveix d'alguna cosa, jo no he fet servir cap programa ni "triquiñuela", m'he votat dos cops, desde casa i desde la feina.
Salutacions!
Anònim. Molt bon sentit de l'humor.
salutacions