Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Un mort sempre ha estat bona persona malgrat quan era viu rebia critiques. Això és així, fixeu-vos en els detalls. Mor algú famós i resulta que tot és un drama i un trauma perquè ens ha deixat una gran figura de la literatura, teatre, cinema o qualsevol altre disciplina cultural. Però jo sempre faig memòria de les persones famoses que ens deixen perquè sóc una persona que no oblida. Vaig pel Fernando Fernán Gómez, l'últim mort conegut. Tots els informatius han destacat que era un gran actor (cert), un gran creador (cert) i una gran persona amic dels seus amics (cert). Però, que passa amb allò que han fet en el passat aquestes grans persones, grans creadors, grans actors o escriptors? Ara ningú es recorda que Fernán Gómez tenia tant de talent com mala educació? Ara, parlant d'altres morts coneguts recents i ja no tant, ningú recorda les paraules d'un Nobel anomenat Camilo José Cela parlant de les seves virtuts anals? Ara no recordem la bronca de Paco Umbral en un programa en directe? Jo, per si un cas, us apropo aquestes perles de la cultura en els seus millors moments. Aquí teniu la cultura i educació de Fernán Gómez, Cela i Umbral. 
Comentaris
el problema és que la societat de la informació que vivim avui en dia fa que tothom tingui en ment només aquests tres fets que comentes.
una pena.
Zel. A mi també m'agrada molt el Paco Candel i no era tan esperpèntic com els altres. Ens parlem.
Ja, ja, ja... el que fa la incultura, noi!
Per cert, avui que tens festa a l'Ajuntament (vull dir festa oficial que l'altra ja la tens cada dia), quin temps fa a Cambrils?
Una altra vegada no siguis tant ImPrudent.
Jo no sé quin caràcter tenia Miguel Àngel, o si Van Gogh va enviar alguna vegada a algú a la merda, o si Àngel Guimerà era maleducat; els jutgem i ens interessa la seva obra.
:-)
suposo que quan una persona more la reflexió que se'n fa tracta de evidenciar només el positiu, havent de tractar-se d'una persona molt "complicada" com per retreure-li res....és una mena de tradició que no em molestaria tant si no fos que en vida costa molt que se'ls critiqui el que toca
Ricardo Santiago
p.d.: molt bo el comentari sobre l'altre anònim jejeje