Llegir la premsa del dia aquest matí, 25 de desembre o sigui nadal, ha estat un trauma. Un cotxe bomba conduit per un suïcida ha matat una vintena de persones i n'ha malferit 80 més a Biyi, a l'Iraq. Entre les víctimes hi ha nens que, lluny de tenir un regal per Nadal perquè pertanyen a famílies pobres, han trobat la mort injusta. ETA ha fet esclatar una bomba a la Casa del Poble de Balmaseda mentre quatre nens morien en un incendi d'un restaurant xinès a Holanda i un matrimoni era també víctima de les flames al seu xalet de Illescas. Al mar, 14 mariners desapareixien al naufragar el seu vaixell, carregat de productes químics, a Corea del Sud, mentre a Mauritània han estat detingudes tres persones acusades d'haver assassinat quatre turistes francesos. A l'Índia han mort tres presumptes islamistes quan lluitaven contra les forces de seguretat del país de les vaques sagrades. A Colòmbia tothom espera que les FARC alliberin dos dones i un nen segrestats i a Cuba més de...
Un mort sempre ha estat bona persona malgrat quan era viu rebia critiques. Això és així, fixeu-vos en els detalls. Mor algú famós i resulta que tot és un drama i un trauma perquè ens ha deixat una gran figura de la literatura, teatre, cinema o qualsevol altre disciplina cultural. Però jo sempre faig memòria de les persones famoses que ens deixen perquè sóc una persona que no oblida. Vaig pel Fernando Fernán Gómez, l'últim mort conegut. Tots els informatius han destacat que era un gran actor (cert), un gran creador (cert) i una gran persona amic dels seus amics (cert). Però, que passa amb allò que han fet en el passat aquestes grans persones, grans creadors, grans actors o escriptors? Ara ningú es recorda que Fernán Gómez tenia tant de talent com mala educació? Ara, parlant d'altres morts coneguts recents i ja no tant, ningú recorda les paraules d'un Nobel anomenat Camilo José Cela parlant de les seves virtuts anals? Ara no recordem la bronca de Paco Umbral en un programa en directe? Jo, per si un cas, us apropo aquestes perles de la cultura en els seus millors moments. Aquí teniu la cultura i educació de Fernán Gómez, Cela i Umbral. 
Comentaris
el problema és que la societat de la informació que vivim avui en dia fa que tothom tingui en ment només aquests tres fets que comentes.
una pena.
Zel. A mi també m'agrada molt el Paco Candel i no era tan esperpèntic com els altres. Ens parlem.
Ja, ja, ja... el que fa la incultura, noi!
Per cert, avui que tens festa a l'Ajuntament (vull dir festa oficial que l'altra ja la tens cada dia), quin temps fa a Cambrils?
Una altra vegada no siguis tant ImPrudent.
Jo no sé quin caràcter tenia Miguel Àngel, o si Van Gogh va enviar alguna vegada a algú a la merda, o si Àngel Guimerà era maleducat; els jutgem i ens interessa la seva obra.
:-)
suposo que quan una persona more la reflexió que se'n fa tracta de evidenciar només el positiu, havent de tractar-se d'una persona molt "complicada" com per retreure-li res....és una mena de tradició que no em molestaria tant si no fos que en vida costa molt que se'ls critiqui el que toca
Ricardo Santiago
p.d.: molt bo el comentari sobre l'altre anònim jejeje