Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
Anys i anys passejant pels carrers de moltes ciutats i pobles. Anys i anys amb la mania de fer fotos des d'alguns llocs més elevats per tenir una millor visió. Anys i anys per fer una gran descoberta. Tortosa és la primera ciutat que conec on les jardineres rodones, les que ocupen els carrers i que tenen tres boles de ferro que les subjecten al terra amb unes gotes de ciment, estan ben lliures i sense ciment. Em refereixo al model de jardinera que veieu a la foto. El cas és que fa unes hores, aquest divendres a la tarda, he decidit pujar damunt d'una d'aquestes jardineres, situada davant d'una de les portes de la Catedral de Tortosa, per fer una foto a la mateixa persona que altres persones també volien fotografiar. Ni us diré qui era, però era algú més que simplement algú quan cinc o sis persones li volien fer la mateixa foto al mateix moment. Ha estat un segon, pujar sobre la jardinera i baixar tot i que la baixada ha estat forçosa perquè aquest element del mobiliari urbà, no enganxat al terra com si ho està a tot arreu, s'ha inclinat i m'ha fet tornar al terra de cop. L'ensurt dels assistents, dels que volien fer i han fet la mateixa foto i del protagonista de la foto, ha estat important. Un senyor que hi havia al costat del protagonista de la foto, alt, ros i amb ulleres, m'ha dit amb simpatia: hem de remodelar aquesta plaça però tranquil que encara ha d'aguantar uns mesos. He pensat interiorment: tens raó, a la plaça li cal un bon rentat de cara però quan el feu, enganxeu les jardineres amb ciment.
Comentaris
salut
jajajajja
Mossèn: no, no està inmortalitzat perquè les altres persones que volien fer la foto eren davant meu i jo d'esquenes a ells. jejejeje. coses que passen.
Té la Mà Maria: En aquest cas només podem parlar del continent però no del contingut. És a dir, hi ha les jardineres però son plenes de brossa, cigarretes, males herbes, papers... En una jardinera ben florida mai hi pujaria.
Marm aguanta que encara no me'n vaig ni m'accidento, jejejeje.
Moltes gràcies a tots/totes.