Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Comentaris
Pobre Gates, segur que podrà dormir?
Tondo, no em parlis de Sarkozy que em posso com una moto. En Gates dorm bé segur i suposo que en bona companyia però no pas pels seus atractius fisics.
Josep Maria. Vaig llençar el paper on el tenia apuntat però si vols saber el seu telèfon l'aconseguiras trucant al 11888 i segur que un dels peluchos de Telefonica te'l dona.
Mon tu tens sort que el teu blog cotitza a la borsa. Perquè, les garrofes hi cotitzen, oi? jejejeje
Waipu, tens moltissima raó. Estic molt d'acord però suposo que coincidiras amb mi que això és ben trist.