TRES GRANS ESPECTACLES

La sort que han tingut a Saragossa amb la Expo no és gens normal però és bona. Dedicar-la al món de l'aigua amb uns mesos previs plens de pluges i aconseguir inaugurar-la amb els pantans ben plens i els rius a punt de sortir-se de mare és tot un plaer per un esdeveniment que ha costat milers de milions d'euros per a tres mesos de diversió i anys de dubtes posteriors si comencem a pensar què succeirà un cop tancada aquesta Expo amb els equipaments i edificis que han construït. A Sevilla ja es va viure la experiència i no és massa agradable. Gran part de la infraestructura construïda és infrautilitzada i els sevillans s'hi desplacen els diumenges perquè s'hi fa el "mercadillo ambulante". Els pavellons no han tingut una sortida digna i on fa setze anys s'hi venia tot el món en forma d'estands ara s'hi venen calces i sostens en forma de paradeta. Esperem que els aragonesos tinguin clar com caldrà gestionar tot aquest macro-espai aixecat del no res quan s'acabi el show que, en tot cas, els farà encara més famosos arreu del món. Jo hi aniré d'aquí a ben poc.

També aniré a un concert molt especial que es farà a Cambrils ben aviat. El protagonista serà un veterà de la poesia i els sons mediterranis, un cantant que ja té una edat i que hem de veure en directe ara que encara podem perquè no se sap quin dia decidirà finalitzar la seva carrera. Georges Moustaki actuarà al proper Festival Internacional de Música de Cambrils, al Parc Samà, i ens farà gaudir d'un repertori tendre i combatiu, romàntic i de protesta. A les grans figures sempre cal aprofitar per veure-les en directe quan es pot perquè després és massa tard.

Això serveix per Moustaki i també per l'Antoni Pinilla. El veterà jugador del Nàstic ha decidit penjar les botes, retirar-se del futbol actiu. El partit d'aquest dissabte entre els granes i el Salamanca serà el seu darrer enfrontament, la seva última sortida a un camp de futbol com a jugador professional. Amb 37 anys, Pinilla ha estat una figura clau per al Nàstic, un club que l'ha necessitat amb una afició que, tot i haver-lo criticat en certs moments, l'ha lloat i aplaudit per la seva entrega i bon joc. Pinilla és, com es diu tot cantant, una "maravilla". Un 10 com a jugador i una matricula d'honor com a persona. Se'l trobarà a faltar. Potser el veuré al concert de Moustaki o tot passejant per la Expo de Saragossa. Aquesta cançó li dedico al Pinilla.