TELEVISIÓ A LA CARTA

-
Canal Català Tarragona estrena avui la seva nova pàgina web. La televisió de Tarragona, indret on vaig tenir el plaer de treballar durant quasi quatre anys i on ara puc col·laborar periòdicament com a contertulià, llença a la xarxa un producte que feia falta. El nou espai on line permet conèixer més als companys que treballen en aquest mitjà i, encara més important, visionar programes ja emesos.
Aquest nou servei de televisió a la carta em sembla molt útil perquè pots recuperar programes que volies tornar a veure, espais que ara no són a la graella o documents que has de visionar per motius professionals o simplement per plaer. La web ofereix més opcions com la possibilitat de demanar un vídeo en concret, llegir les últimes notícies o consultar la programació del dia.
La qualitat actual dels programes de Canal Català Tarragona és innegable i ara tocava la cirereta del pastís, aquesta web que us recomano i que penso consultar sovint. Mireu-la fent clic aquí.

Joan, Ivan, Carles, Oriol, Mar, Alexandra, Tomy, Cano, Rafa i totes les altres persones que hi treballeu, enhorabona i endavant!

Comentaris

Vicenç ha dit…
Fa temps que esperavem debats com els que ara fan a inicis de setmana. En global a mi m'agrada molt aquesta televisió.
10.3.10
Anònim ha dit…
Más vale la de Tarragona que otras que solo reparten telebasura (telecinco o antena tres).
10.3.10
Oscar Ramírez ha dit…
Vicenç, tot allò que és bo, es fa esperar. Han tardat però ja tenim debats i crec que són molt útils.
10.3.10
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim, ahora y siempre. Es mejor una programación local hecha con esfuerzo que la porqueria que nos reparten las grandes cadenas.
10.3.10
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

-
Imatge
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”.  Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat.  Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
Més informació

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

-
Imatge
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant.  L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Més informació

A10

-
Imatge
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest   blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs.  La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada.  Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Més informació