PENSAMENTS LLEUGERS (8):EL PA DE CADA DIA
FOTO:EL CAIRE 2009
Perquè em trobo sol escrivint, parlant en nom propi, amb certs encàrrecs covards?
Perquè he d’afrontar aquesta lluita, sovint confusa en una escriptura que se m’imposa com a obligada per mantenir viva la memòria d’una persona que, tot i no ser-hi físicament, em demostra la seva presència constant?
Perquè he d’assumir certs rols que no em pertoquen per les pors dels qui en són propietaris metafísicament parlant?
No comprenc que s’amaga dins de tantes foscors, ja prou negres, que intenten fer-te partícip de les seves pors, temors, capítols foscos, històries rares, de poble.
Estic net! Ben net! No tinc trampa ni cartró, res a camuflar. Em trobo cobert d’una porqueria que no em correspon, d’un llençol de mitges veritats o senceres que desconec i vull desconèixer.
Demano aire pur, sortides dignes, comiats previsibles, adéus que ja tarden, un pas a l’oblit per aquells que han fet el què tocava en el moment precís i han de iniciar un nou camí, lluny del nostre.
Comentaris
I SIGUES FELIÇ.
JOAQUIM
Em demanes que faci coses que ara per ara em semblen utòpiques. Marxar? No puc deixar als meus sols. Aïllar-me? és del tot impossible.
Ser feliç? això SI, ho intentaré.
De totes maneres, moltes gràcies pels consells i per la teva aportació.