PER LA BOCA MOR EL “PECES BARBA”

Hi ha certs personatges que haurien de saber retirar-se a temps i com no ho fan acaben caient del pedestal històric que tenien i convertint-se en bocamolls que freguen la demència senil. És el cas d’un dels pares de la Constitució Espanyola, Gregorio Peces-Barba. Lluny de quedar-se a casa a jugar amb els nets, llegir la premsa o esperar que el gos li porti les sabatilles, va pel món desbarrant i quedant en ridícul.

Fa poques setmanes va agredir Catalunya dient que potser a Espanya li hauria anat millor si en comptes d'annexionar Catalunya s'hagués quedat amb els portuguesos, remuntant-se a l'època de Felip V. Ara, aquest personatge històric anat a menys ha rematat la feina justificant el bombardeig contra Barcelona el 1934 perquè la Generalitat havia proclamat la República Catalana dins d'una confederació ibèrica que s'havien inventat.

I s’ha quedat tant ample,com si res. Ell fa gran la frase de “por la boca muere el pez” ... el peces barba, quedi clar. Un consell a aquest avi de la política: Hay momentos en la vida de todo político, en que lo mejor que puede hacer es no despegar los labios. Ho va dir Abraham Lincoln.