SE’N VA UNA GRAN VEU, UNA DAMA DE LA MÚSICA
Ho he llegit al blog de la
Cantireta i m’he quedat glaçat. Ha mort, víctima d’un càncer diagnosticat ara
fa un any, la soprano Montserrat Figueras. Tenia 63 anys i una trajectòria
musical grandiosa. Especialitzada en música antiga i creadora del cor de la
Capella Reial de Catalunya, la Montserrat tenia la virtut d’enamorar amb la
seva veu i amb la seva presencia, senzilla però impactant, transmetent serenor
i pau a qui parlava amb ella i també amb els seus gestos delicats.
Va ajudar a recuperar el Cant de la Sibil·la cantant-lo de manera única,
va donar un toc diferent a la lectura del Llibre Vermell de Montserrat i va fer
gran el grup Ars Musicae de Barcelona on va cantar molts anys peces de grans mestres
espanyols del segle XVI. L’home de la seva vida ha estat el músic Jordi Savall
amb qui es va casar fa més de quaranta anys i amb qui va compartir-ho tot i
entre aquest tot la música.
La llista de premis, guardons i
reconeixements que ha rebut és inacabable. Entre ells, el Grand
Prix de la Nouvelle Académie du Disque i el Grand
Prix de l'Académie Charles Cros. Des del 2003 era Dama de la Orden de las
Artes y las Letras.
La seva
empremta musical ens deixa un llegat que passarà a la història. Demà al matí, a
les 11 al Monestir de Pedralbes, se li farà el darrer comiat. Personalment la
recordaré gràcies a una conversa que vaig mantenir amb ella a meitats dels anys
noranta mentre esperava al seu marit, el Jordi Savall, a qui havia d’entrevistar.
Se’n va una gran veu, una gran dama de la música, una gran persona. Adéu
Montserrat.
Comentaris