ENS HAN ENTRAT A ROBAR


Ens han entrat a robar. I ens ho han pres tot. Perquè érem rics pensant i ells necessitaven idees. Perquè buscaven soroll i nosaltres no controlàvem els silencis. Perquè cridaven com un cor i només hem sabut fer música del dia a dia. 

Ens han entrat a robar i no han deixat res. Estem ancorats en un diumenge sense hores que ha perdut els dies del davant i ha mort als de darrera. I no posem fil a l’agulla per cosir els anys amb els danys perquè no enfilem ni recte ni a enlloc. Cecs de futur i sords del present. Marcint-nos per l’esquena, en el passat. 

Text per al meu proper llibre "Agricultura mental". 

Ara, música del mestre... 


Comentaris

cantireta ha dit…
Meravellós post, trista música, real.
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies Cantireta!

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS