L’ART DE CAMINAR
Quan notis que t’arriben els racons on
amagaves les tristeses, quan res et cridi en aquell espai on t’han estimat,
quan la mirada torni de lluny i buida, fes-m’ho saber.
Quan plogui i no juguis a posar-te la pluja a
les butxaques, vagis pel carrer i sigui tard als racons més coneguts, i les cantonades
no esperin res de tu... fes-m’ho saber.
Quan l’art de caminar sense rumb et porti al
racó de les coses refusades i dels gestos que no van valer la pena. Quan et trafiqui
la memòria dels noms oblidats i les rancúnies del dolor, i s’ocultin les
tendreses mai donades... fes-m’ho saber i esperem.
Tornaré a veure’t i em tindràs, cosint
cançons, en un dels balcons de la nit, a
la casa amb llum del final del passeig del teu rostre.
Foto: un arbre en un bosc de la Borgonya. Setembre del 2014.
Comentaris
On et neix tanta creativitat Òscar?
¿para cuando tu próximo libro?