CANVIS D’HÀBITS
S’alleugereix l’ànima, malferida, i pesen els dies amb el
seu silenci, sepulcral i angoixant. S’inicia el canvi d’hàbits, tot just quan
la pell es muda i l’ombra es perd al fons dels llençols d’un llit que ja no es
desfà. No esperes missatges matiners ni vas a dormir tard per fer comiats, retornen els caps de setmana on ets més mortal i menys deïtat.
I vius amb el cor esmorteït, passejant pels carrers amb
les mans buides que ja no omple ningú. Fas el canvi d’hàbits que no volies, amb
el cos regirat i el cap ple d’aigua que es vesa per les conques dels ulls.
Amb tot -el dolor i el silenci- tal volta és millor seguir amb el canvi
d’hàbits en uns nous hàbits. Ora et labora. La pau és permanent rere les parets
d’un monestir, en la clausura de la ment i l’exquisidesa de l’esperit que
espera curar ferides.
Nota: Fa tres anys, ja havia advertit el desig (llegiu AQUÍ)
Comentaris