MARXO

Just en aquell moment orfe de tot, orfe del dia en que falta el bon dia escrit, orfe del cafè amb el diari, de mirades i rialles, de la banda sonora dels divendres, dels dissabtes amb regust a poble, de les passejades en silenci, amb els dits creuats que mai encaixen a la mà de l’altre, orfes del gest de fer-se bé, mútuament, i no abandonar-se. 

Just en aquell punt on quelcom ens pesa damunt nostre, aquell punt on no sabem què ens aixafa contra el terra, què ens trenca les ales, ens serra els ossos i ens cus els llavis. En aquell punt en que les ungles se’t rovellen i els ulls no se t’obren, has de fugir abans de podrir-te, t’has d’aixecar per marxar lluny. 

Just en aquell moment, en aquell punt... em proposo el pas, un sol enlloc de cent. Se m’imposa el moment. El temps cau. 

...

Si has arribat al final del text, no te'n estiguis d'escoltar i veure el vídeo que el complementa.