DUBLÍN (2)
Text irònic fet mentre sona al fons la dutxa i espero noves
imatges, nous impulsos, nous tactes.
...
La tarda s’ha anat dormint sobre els murs. Sobre les
llambordes de l'estret carreró d’entrada al nostre hostal, la seva última
mirada descansa sobre un racó ple de preguntes. Sembla esperar que aquella
mirada de sensacions passi per l'alambí del temps i així poder beure en silenci
els records.
A la cambra hi passen altres coses. Un grup de cadires juga
a les pel·lícules fent-se senyes sense que els seus braços arribin més amunt
que l'estilitzada tauleta. El penjador -vestit de semàfor verd- contempla en la
distància la jugada amb sòbria elegància. Al seu costat, un paraigüer amb una
llibreta daurada porta el tempteig. Sobre una taula, dos diaris riuen i
s'intercanvien les notícies ràncies del matí.
Des del fons arriben atenuats els sons d'una hora incerta marcats a la campana d'una tassa de cafè amb cullereta de plata.
A la tarda se li tanquen els ulls. Arribant de les neveres i en un fred allau, la nit es va apoderant del carrer a cops de les manetes del rellotge de paret. La llum artificial trenca el joc d'ombres i el llit torna a gemegar, amb plaer.
Des del fons arriben atenuats els sons d'una hora incerta marcats a la campana d'una tassa de cafè amb cullereta de plata.
A la tarda se li tanquen els ulls. Arribant de les neveres i en un fred allau, la nit es va apoderant del carrer a cops de les manetes del rellotge de paret. La llum artificial trenca el joc d'ombres i el llit torna a gemegar, amb plaer.
Comentaris