DIARI DE L'AIGUA CALMA (3): DAVANT LA PORTA, SILENCI COL•LECTIU
Em transformo en silenci davant la porta. Vinc ple de rumors
estrafolaris, de paranys emotius, de la privació de lucidesa.
I aquí, tot just davant la porta, sóc present, alt i ample,
ple de raó i de dolor. Aquí amago els crits, els vostres crits, allò que sou
vosaltres. I em lliuro al llindar amb un sol cor i un sol mot.
La individuació és el senyal que viu enrere. Opto pel
silenci col·lectiu que tinc davant.
Comentaris