KOKEDAMA
Depuis l’amour, aprenem
l’entesa del destí i a estimar l’eternitat passatgera. Les carícies d’intimitat
són l’arrel de la tendresa i, fent memòria, donen el mot exacte a la nostra
edat.
El jardí desarrelat de les nostres vivències, es conrea amb
la sequera de les veus passades, en la penombra oriental que capta la llum a
soles i, fent memòria, passa els dies sense reflexes ni miralls.
La molsa ens converteix en enigma, evitem desvetlles,
lligams d’origen i, fent memòria, som de nou icones del moment perenne.
*Kokedama: bola de molsa (en japonès).
Comentaris