16 de novembre 2017



L’any 2009, a Càceres i en el marc del Encuentro Internacional de Escritores por la Tierra, vaig conèixer a la poetessa nicaragüenca Claribel Alegría. Aquella dona diminuta, però amb una dimensió humana monumental, em va captivar des del primer moment. Vam compartir bones estones durant els 5 dies que va durar la trobada. 

Em va parlar de la seva infantesa i adolescència, dient-me amb tota la naturalitat del món que el seu mentor havia estat el gran escriptor espanyol Juan Ramón Jiménez. També em va comentar algunes de les anècdotes viscudes al costat del seu marit, quan venien a casa seva amics íntims com Julio Cortázar, Pablo Neruda, Mario Benedetti i tants altres. 

Es notava, per com parlava i ho recordava, que la seva havia estat una vida intensa. I encara ho era. Aquell any 2009 a Cáceres, la Claribel tenia 84 anys. Va participar de manera activa al Encuentro de Escritores convertint-se en una de les principals protagonistes de l’esdeveniment. 

Aquesta setmana ha viatjat fins a Madrid per rebre el Premi Reina Sofia a tota una trajectòria literària, traduïda en quasi una trentena de poemaris i tants altres assajos. Podeu llegir la noticia en AQUEST ENLLAÇ

Aquesta matinada, parlant amb l’Erik, el seu fill, em comentava que la Claribel està bé tot i que molt cansada perquè aquests desplaçaments de tantes hores la deixen esgotada. Ara ja té 93 anys.

Li he dit que li faci un petó immens i una dolça abraçada. Sóc conscient que, segurament i per coses del destí i la llunyania, serà complicat de veure-la de nou en persona. Però, en tot cas, sé que l’Erik li farà l’abraçada i ella ho agrairà. D’aquells dies a Càceres en queda un intercanvi molt maco. Ella em va regalar signat un dels seus poemaris més bells i jo, amb tota la humilitat, li vaig escriure una poesia que més tard vaig publicar al meu llibre “Esperando la ausencia”. Com la Claribel ho trobava tot molt “Lindo” i deia en moltes ocasions “Que lindo!”, el text es va dir “La Dama de lo lindo”. Us el comparteixo.

LA DAMA DE LO LINDO
A Claribel Alegría

Aliñas el mundo regalando tu apellido. Creando tiempos de admiración a cada gesto, forjando tiernas sonrisas, me despiertas un nuevo sentido, el sexto.

No viví mi pasado contigo y vivo el presente recordando tu pasado. Sabiendo que mi futuro, por haberte conocido, empieza en el pasado atado a lo presente que, con tus palabras, hacen que yo sea más persona y menos gente. 

La luz que desprendes da alegría, no te deja ausente. Porque tú, Claríbel, serás la “Dama de lo lindo” eternamente.

Alegría, alegría y que el mundo aprenda de ti y se ría. Por favor!

...

Acabaré compartint un simpàtic vídeo de fa només cinc mesos, on la Claribel parla del moment en que es va assabentar que li havien donat el Premi Reina Sofia.



Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -