DE TOT EN DIUEN PA

Els qui em coneixeu sabeu que sóc una persona que frueix amb els plaers del bon menjar. Em considero un amant exquisit dels esmorzars de forquilla, un boig perdut del "tapeo" amb els amics, un nostàlgic feliç davant d'una bona barbacoa al jardí de casa o una bona mariscada en una terrassa a pocs metres del mar. M'agrada el vi, la cervesa ben fresca i el conyaquet o un bon Calvados per acompanyar el cafè. Dic tot això per parlar sobre el pa, un element bàsic en tots els bons menjars i que, per desgràcia, està en constant decadència pel que fa a la seva qualitat. Tinc la sort de ser fill de forner o sigui que entendreu que el pa em torni boig i en sigui una mica expert ja que he tastat el producte de casa i el de la competència. Els temps han canviat i molta gent ha acostumat el seu cos a qualsevol producte que s'assembli a l'original malgrat no hi tingui res a veure. El pa és un clar exemple. Fins fa uns anys hi havia molts forns de llenya que realment feien la cocció de tot el pa amb llenya. L'increment del preu de la llenya va comportar que molts d'aquests forns instal·lessin cremadors de gasoil. Es posen a la boca del forn per aconseguir la mateixa temperatura que amb llenya malgrat una amplia majoria mai admetin aquest canvi amb els seus clients i insisteixin a dir que el pa el couen amb llenya. D'aquests forns, dels de llenya, en queden ben pocs i la gran majoria són als petits municipis, als pobles.
A l'arribada dels cremadors de gasoil cal sumar-hi la guerra del pa dels anys 90 que va comportar una alteració dels preus i, més tard, la venda de pa que van començar a fer altres comerços que no eren forns de pa. Avui en dia tothom en ven de pa. En trobes a les benzineres, als supermercats, a les anomenades granges i a les pastisseries. Sempre es tracta de pa congelat que es descongela en pocs minuts i es cou en un forn elèctric, com si fos un pollastre però en format baguet. La varietat de pans és immensa perquè la pasta és igual o canvia ben poc però amb el greuge insultant de venir d'una industria que fa barres com si fossin xurros, plenes de conservants i additius i les posa en mans de persones que les manipulen com si res. Encara és pitjor la opinió dels consumidors que afirmen, ho fa la gran majoria, que aquell pa és igual de bo que el que es cou en un forn de llenya.
Els darrers anys han desaparegut un 75 per cent dels forns tradicionals i pel que sembla la xifra seguirà augmentant. Als forners de sempre els hi diuen que la solució per subsistir és reorientar el seu negoci cap a la degustació o la pastisseria quan el més fàcil era, al seu dia, prohibir que tothom pogués vendre pa. Ara que el mal està fet veurem com un ofici tant tradicional com el de forner passa a la historia. Si alguns, amb les lleis fetes a mida, van tenir la barra dura de permetre la venda de pa a tort i dret, que rectifiquin i tornin les coses al seu lloc. El pa, del forn i cuit amb llenya.