FINLÀNDIA I LA TRISTESA

Fa un any us vaig recomanar la lectura d'un llibre que avui té molta relació amb aquest post. L'obra en qüestió és "Delicioso suicidio en grupo" de l'escriptor finlandès Aarto Paasilinna i tracta un tema molt quotidià en aquest país nòrdic, el suïcidi. Diuen que el pitjor enemic de Finlàndia és la tristesa, l'apatia i la depressió que molt sovint porten al suïcidi fruit en part de ser un país amb un hivern quasi permanent. Fruit de la seva climatologia i pel fet d'estar per sobre el Cercle Polar Àrtic, a Finlàndia el sol hi brilla molt tímidament dos mesos i la resta de l'any, quan quasi sempre és hivern que és l'estació més llarga de l'any, hi ha foscor quasi absoluta durant tot el dia. Per això aquest país té, de mitjana, el doble de casos de suïcidi que cap altre estat europeu.
Escric tot això per parlar del cas més recent que s'ha viscut, el d'un jove estudiant de 22 anys que ha matat a trets a deu companys del seu centre de formació d'un petit municipi a l'oest de Helsinky. Feta la carnisseria, ha incendiat l'edifici amb diversos còctels molotov, s'ha encarat amb la policia intercanviant més trets i al final s'ha disparat un tret al cap que no lli ha causat la mort immediata tot i que ha mort hores després. Ha estat un cas més que se suma al darrer que va tenir lloc ara farà un any quan un altre estudiant va assassinar, també amb una pistola, a vuit persones abans de suïcidar-se ell.

Aquest jove, el primer que us he comentat, era addicte a internet, amant dels jocs violents i de les pel·lícules de terror. Fa pocs dies havia enregistrat un vídeo en un camp de tir. Se'l veia amb la pistola a la mà i llavors, mirant a càmera, deia: el següent seràs tu. La policia havia estat alertada de l'actitud del jove i el va interrogar ahir mateix però el van deixar anar al considerar que no era perillós. Hores després, el desastre, la massacre que ha commocionat un país que és el tercer del món en l'index d'armes de foc per habitant, 30 armes per cada 100 finlandesos.La depressió i l'apatia i la tristesa donen pas al consum d'alcohol i drogues i aquests excessos provoquen els trastorns que acaben en desgracies com la d'aquest centre educatiu. Les autoritats de Finlàndia es lamenten pels fets però no hi ha solucions a la vista perquè els polítics són els primers en no saber què cal fer. Avui, més que fa un any, us torno a recomanar aquest llibre i us convido a pensar com es podria canviar la situació a Finlàndia. Cal posar fre a aquesta bogeria.

Acabo penjant un vídeo que, no em pregunteu el motiu, m'ha vingut al cap escrivint aquest post. Silvio Rodríguez i el seu tema "causas y azares".