US REGALO DEMAGÒGIA BARATA

A Espanya un de quatre nens és pobre. A la llista de ciutadans sense un duro o vivint en condicions pèssimes, la gent gran, hi hem de sumar la dels menors de 16 anys. Ho assegura un estudi presentat avui per La Caixa que avança altres dades encara més preocupants. Segons el document sobre pobresa elaborat per la caixa més rica, el 19,9 per cent de la població espanyola viu en una situació de pobresa moderada. Aquest nivell el tenen totes aquelles persones que cobren menys de 6.347 euros l'any. Hi ha encara casos pitjors catalogats com a pobresa alta que són els de les persones que cobren anualment menys de 3,219 euros. L'estudi dels pobres que han fet els més rics conclou que Espanya registra la taxa de pobresa infantil més alta de l'Europa dels 15. Per a rematar el panorama, a tall anecdòtic si voleu, on hi ha més pobres és a les comunitats que més reben de l'estat en allò que anomemen balances fiscals. No faig cap més lectura en aquest sentit ni parlo dels negrets de l'Àfrica per evitar ferir sensibilitats però crec que cal reflexionar sobre la resta d'informació.
Tampoc seré jo qui faci demagògia barata sobre el tema dient, per exemple, que allò que cobren els qualificats com a pobresa alta és el mateix que guanyen en un més molts dels regidors de govern, alcaldes, consellers, diputats o senadors espanyols o, anant més lluny, el mateix que ingressen en un sol dia molts dels futbolistes que juguen la Liga de las Estrellas. De fet, posats a ser demagògics, els 3.000 euros anuals d'aquests ciutadans de pobresa alta els guanyen cada segon que estic gastant per fer aquest post les companyies telefòniques, els bancs, les petrolieres i altres grans empreses del nostre país. Sort, i acabo amb la demagògia barata, que com cada dia deuen morir alguns d'aquests membres de la pobresa alta, els seus 3.000 euros anuals van a parar als següents de la llista que abans de ser membres d'aquesta classe social no devien saber ni tan sol què eren. I el món segueix girant...

Em permeto fer aquesta demagògia barata per posar-me al nivell d'alguns personalitats espanyoles que en saben molt més i als quals no vull dedicar més espai. Senzillament aquests dos enllaços. Enllaç 1 i Enllaç 2. Per cert, quants diners val portar fins a Madrid 130 ambaixadors espanyols que viuen a 130 països estrangers?

Comentaris

El veí de dalt ha dit…
Sense comentaris. Ja els dius tots tu!
zel ha dit…
Quan parlen d'aquests estudis i de sous i a mé surt de grups com la Caixa o qualsevol d'aquests que sempre tenen milions de beneficis que no sabe on van, em poso dels nervis. I pensar que quan vols canviar les taules d'una classe has de "predicar" anys...i si vols una altra lleixa te l'has de pagar rascant la butxaca...i que reparteixes llibres de mostra pels qui no tenen manera d'arribar a poder esperar l'ajut soacial...catxis, la mare que els va parir tots.

En fi, que estic encara sobtada, he anat al país basc, Òscar i ...bé, no en parlem!
Un altre dia. Petons!
zel ha dit…
Has vist quins disbarats que escric? Em menjo lletres i en regalo on no toca...perdon'm, estic descol.locada!
Oscar Ramírez ha dit…
Veí de dalt, si vols ens pots aportar igualment. Cap problema. T'entenc.
Oscar Ramírez ha dit…
Parle'ns del País Basc. Que t'ha semblat Zel?

Sobre el tema del post, entenc a la perfecció de la teva ràbia i la comparteixo.
Oscar Ramírez ha dit…
No et menges lletres, és que el teclat està dropo. Això ja els hi passa, jejejeje.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS