SEGUR QUE NO ESTEM SEGURS

FOTO: REVISTA CAMBRILS

Ara hem sabut que els veïns del Moli de la Torre, una de les urbanitzacions de Cambrils més conegudes, van aconseguir, ara fa quinze dies, que un empresari que viu en aquesta zona patis un segrest exprés per part de dos desconeguts. Els fets van tenir lloc el passat dia 11 quan aquest empresari va arribar al pàrquing privat de casa seva acompanyat de la seva filla, menor d'edat. Un individu estrany i vestit de negre es va apropar al vehicle i li va dir que l'havia de dur a la seva empresa perquè tenia un problema. L'empresari va olorar la trampa i va respondre que no es mouria d'allí. L'home de negre va sortir corrent i un matrimoni que passejava per la zona va veure tota l'escena: l'entrada del cotxe al pàrquing, l'home que seguia al cotxe i la fugida del mateix. Aquest matrimoni ja havia vist coses estranyes abans. Davant de l'aparcament, a l'altra costat de carrer, una moto amb la matricula tapada amb una bossa i el conductor, també vestit de negre, amb un passamuntanyes sota el casc. Els dos estranys van fugir dalt de la moto però abans van mantenir una conversa telefònica. Uns diuen que eren italians, altres albanesos. Acabada aquesta estona de desconcert i de tensió, que es va prolongar com a mitja hora, els veïns van trucar a la Policia Local.
El cas és que la decisió de l'empresari de mantenir-se tancat al vehicle va ser la millor i que la presencia dels veïns va ajudar a incrementar els nervis entre els presumptes atracadors.
Tot això ens ha de fer reflexionar pensant en el concepte de solidaritat i ajuda. Molta gent, en la pell del matrimoni que veu el que van veure, hagués marxat a tancar-se a casa però ells no ho van fer. Aquest fet és lloable.
També hem de pensar en aquest sentiment d'inseguretat que els polítics neguen malgrat el pateixin molts ciutadans. L'any passat es parlava de l'onada de robatoris a certes parts de Cambrils i especialment a les urbanitzacions. Els responsables polítics van amagar, com es diu vulgarment, la merda sota la catifa. Dit d'una altra manera, van negar les evidencies (no hi ha més cec que el qui no vol veure-hi).
Recordo la presencia policial al Moli de la Torre i a Vilafortuny. Havíem passat de no tenir-ne a tenir-ne massa. Semblava que aquests dos barris acollissin una reunió del G8 o la cimera de països iberoamericans. Va ser flor d'uns dies.Els veïns del Moli es van manifestar per a reclamar més seguretat i l'Ajuntament de Cambrils els va demostrar la seva ajuda multant-los amb 200 euros per col·locar una pancarta reivindicativa, la de la foto, entre dos fanals a l'entrada del barri. Més tard, per la pressió veïnal i la vergonya aliena que encara tenien els qui governen aquest poble-ciutat, van treure la multa però això no els va salvar de les critiques. Ara tot torna a ser com abans. Poca presencia policial, la mateixa sensació d'inseguretat i, de tant en tant, un atracament, robatori o intent de segrest. No parlo per parlar, a l'enllaç del cas del Moli de la Torre, hi sumo aquest altre publicat avui mateix.

És el peix que es mossega la cua, el cicle que comença en disbauxa i acaba en disbauxa, el cúmul de despropòsits. Protegir el teu veí dels perills no té preu, fer la vista grossa i vendre fum no té paraules.