Header Ads

ADÉU A LES ARMES, QUINS MALS ACTORS.


M'ha sobtat molt la notícia del tancament definitiu, amb el desmantellament de les instal·lacions inclòs, del Museu d'Armes de Tarragona. Aquest espai, ubicat al principi del carrer La Nau, aplegava una immensa col·lecció de fletxes prehistòriques, escopetes de caça, espases de la Guerra del Francès i de l'època del General Prim i altres peces de foc arribes de l'Àfrica. També hi havia el vestit de gala d'un capità de la Guàrdia Civil que va residir a Tarragona o un acordió centenari de la guerra de Cuba. El Museu de les Armes era propietat privada del seu fundador Martí Vergés, i actualment l'ajudava el seu fill. El cost econòmic de mantenir obert aquest espai, sumat a la passivitat i silenci dels diferents ajuntaments que ha tingut la ciutat de Tarragona els darrers anys, ha provocat el tancament del Museu.

En Martí Vergés pare, de 80 anys, l'ha hagut de tancar fastiguejat i fart d'enviar cartes al consistori on demanava un petit ajut econòmic o que el Museu d'Història se'n fes càrrec del seu. Vergés va pensar que ara, amb el canvi de color polític a Tarragona, les coses canviarien. Vergés va estar esperant un any i mig i el silenci va continuar. Vergés ha acabat tan fart d'aquesta ignorància cap a la seves demandes que fins i tot ha marxat a viure fora de Tarragona. Abans de marxar ha enviat una carta a la regidora responsable de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona on li canta les quaranta i ha deixat clar que "el tancament del seu museu serà una nova oportunitat perduda per la seva ciutat que ja va veure com el llegat deixat per l'Agapitu Franqués, Ca l'Agapito, o la col·lecció de carruatges de Jordi Rovira, no es musealitzaven i quedaven en no res". La carta la podreu llegir al Diari de Tarragona d'ahir dilluns i no té desperdici.

Un servidor ha tingut la possibilitat de visitar el Museu d'Armes en dues ocasions i us puc assegurar que tenia peces molt importants i una historia darrera. No era el Museu dels Horrors perquè les armes han estat presents sempre al món i per tant formen part de la seva història. Era un llegat que calia conservar i que ja ha dit adéu per sempre. Per culpa d'uns i el silenci dels altres hi ha trens que passen i no els agafem, monuments romans que són patrimoni mundial i estan tancats i plens de brossa, restaurants que es tanquen i s'enderrocaran perquè mai s'haguessin hagut d'obrir. Qui dies passa anys empeny.

7 comentaris

zel ha dit...

Ara,ja saps que s'estilen coses més, no sé, més "ying yang", més tipus estilisme de bombolla,no sé si m'explico...s'ha de ser d'una elit que promou modernitats, si vols estar a la mosa...babaus que són, què hi podem fer?

Agnès S. ha dit...

Fot molta ràbia que les coses interessants, culturals-històriques, tinguin una importancia "relativa". (Potser no era prou turistic?,per exemple')

No sabia de l'existència d'aquest museu.,i ara em sap greu no haver-lo visitat.

Oscar Ramírez ha dit...

Zel, ni que ho diguis, jaja. Les coses, com més modernes i més fashions, més maques. I a les costums de sempre i els classicismes que els bombin. I així de malament va tot. Un petó, com va la cama?

Oscar Ramírez ha dit...

Agnès, estava rebent unes 3.000 visites per any, gens malament. El problema és que no se'n feia la difusió que calia i per això molta gent no el coneixia.
A nivell polític, tot té la relació que un li vulgui donar i si no interessa, no interessa.

Tondo Rotondo ha dit...

Vaig llegir la carta al diari. I va saber-me greu... darrere d'això hi ha la idea de que l'Ajuntament no està al servei del poble. Actuen com els amos del que gestionen i si no han parit ells la idea, doncs espavil.

Ho he dit molts cops, i he esperat a fer-ho: No hi ha diferències substancials de fons entre el govern de Nadal i el de Ballesteros

Tondo Rotondo ha dit...

D'altra banda ERC s'està cobrint de glòria en la seva política. És la meva opinió, però l'actitud de la regidora en aquest tema ho demostra. Si no vols el Museu d'Aermes doncs es reb als promotors, s'hi parla i es contesten les cartes.

Fa falta no anar tant de guais.

Oscar Ramírez ha dit...

Tondo, la carta és molt dura però l'envia una persona que està molt cremana i ho comprenc. Sovint passa el que dius tu, que quan un ajuntament no és el pare d'una idea, no dona suport a les altres idees i n'hi ha que acaben morint. És una llàstima i també ho és el paper que, segons aquest bon home, ha jugat la regidora de Patrimoni amb un tarannà marcat pel silenci i la passivitat. A la gent se l'ha d'escoltar. Bé que ho fan quan els qui ara manen eren a l'oposició (i no parlo únicament per Tarragona).

Sobre la comparació que fas del govern Nadal i Ballesteros, discrepo una mica. La marca Nadal, amb els seus encerts i errades, costarà de superar perquè han estat molts anys. Si que és cert que amb el govern Ballesteros de moment no es veuen els resultats i que ja ha passat un any i mig. Ho van massa lents o no estan preparats. No sé...

Per acabar, gràcies per tornar aquí al blog. Se't trobava a faltar.

Amb la tecnologia de Blogger.