ADÉU A LES ARMES, QUINS MALS ACTORS.

M'ha sobtat molt la notícia del tancament definitiu, amb el desmantellament de les instal·lacions inclòs, del Museu d'Armes de Tarragona. Aquest espai, ubicat al principi del carrer La Nau, aplegava una immensa col·lecció de fletxes prehistòriques, escopetes de caça, espases de la Guerra del Francès i de l'època del General Prim i altres peces de foc arribes de l'Àfrica. També hi havia el vestit de gala d'un capità de la Guàrdia Civil que va residir a Tarragona o un acordió centenari de la guerra de Cuba. El Museu de les Armes era propietat privada del seu fundador Martí Vergés, i actualment l'ajudava el seu fill. El cost econòmic de mantenir obert aquest espai, sumat a la passivitat i silenci dels diferents ajuntaments que ha tingut la ciutat de Tarragona els darrers anys, ha provocat el tancament del Museu.

En Martí Vergés pare, de 80 anys, l'ha hagut de tancar fastiguejat i fart d'enviar cartes al consistori on demanava un petit ajut econòmic o que el Museu d'Història se'n fes càrrec del seu. Vergés va pensar que ara, amb el canvi de color polític a Tarragona, les coses canviarien. Vergés va estar esperant un any i mig i el silenci va continuar. Vergés ha acabat tan fart d'aquesta ignorància cap a la seves demandes que fins i tot ha marxat a viure fora de Tarragona. Abans de marxar ha enviat una carta a la regidora responsable de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona on li canta les quaranta i ha deixat clar que "el tancament del seu museu serà una nova oportunitat perduda per la seva ciutat que ja va veure com el llegat deixat per l'Agapitu Franqués, Ca l'Agapito, o la col·lecció de carruatges de Jordi Rovira, no es musealitzaven i quedaven en no res". La carta la podreu llegir al Diari de Tarragona d'ahir dilluns i no té desperdici.

Un servidor ha tingut la possibilitat de visitar el Museu d'Armes en dues ocasions i us puc assegurar que tenia peces molt importants i una historia darrera. No era el Museu dels Horrors perquè les armes han estat presents sempre al món i per tant formen part de la seva història. Era un llegat que calia conservar i que ja ha dit adéu per sempre. Per culpa d'uns i el silenci dels altres hi ha trens que passen i no els agafem, monuments romans que són patrimoni mundial i estan tancats i plens de brossa, restaurants que es tanquen i s'enderrocaran perquè mai s'haguessin hagut d'obrir. Qui dies passa anys empeny.