JA SÓC DEL CLUB RENFE
Des d'avui ja formo part del club d'usuaris de Renfe cabrejats i desesperats. Dues hores i deu minuts per anar de Reus a Barcelona-Gràcia i dues hores justes per tornar. Els dos viatges en uns trens més aviat antics i bruts amb l'absència del revisor i la presencia de dos treballadors d'una coneguda empresa de seguretat vigilant que la gent no poses els peus al seient del davant. Kafkià i surrealista. Ens treuen uns trens, altres ens els fan sortir únicament des de l'estació de l'AVE o TAV i els que ens deixen van lents com a rucs.
Comentaris
A la deixadesa de Renfe, però, cal sumar-li la incivilitat dels ramats de gent que s'hi amunteguen. No només els bruts que posen els peus damunt el seient on després hi seurà algú altre, sinó els qui fumen entre vagó i vagó, o als lavabos o en el mateix vagó de tren, els qui escolten la música sense auriculars a tot drap, els qui criden, escridassen o intimiden amb la seva actitud provocadora...
Suposo que tot plegat ho fa la massificació, que ens impersonalitza. Però anar amb Renfe cada cop és més un esport de risc.
www.lamaba.blogspot.com
vpamies crec que el teu comentari,no es representatiu , dels que utilitzem aquest transport.
Bruts i masificats, SI estem d´acort
per cert la estació DE TARRAGONA DEL TERCER MON
papa ven en tren
Per cert, bo això de "papa no vagi en tren", jajaja.
Però segur que no és estrany, en qualsevol trajecte, qualsevol dia, a qualsevol hora, trobar-se algun energumen dels que he intentat descriure. Amb que n'hi hagi un que fumi, un altre que dugui el mòbil a tot drap sense auriculars i hagis d'ensumar els peus del maleducat de davant, un trajecte de mitja hora se't pot fer etern.