Header Ads

JA SÓC DEL CLUB RENFE


Des d'avui ja formo part del club d'usuaris de Renfe cabrejats i desesperats. Dues hores i deu minuts per anar de Reus a Barcelona-Gràcia i dues hores justes per tornar. Els dos viatges en uns trens més aviat antics i bruts amb l'absència del revisor i la presencia de dos treballadors d'una coneguda empresa de seguretat vigilant que la gent no poses els peus al seient del davant. Kafkià i surrealista. Ens treuen uns trens, altres ens els fan sortir únicament des de l'estació de l'AVE o TAV i els que ens deixen van lents com a rucs.

10 comentaris

vpamies ha dit...

Benvingut al club. :-)

A la deixadesa de Renfe, però, cal sumar-li la incivilitat dels ramats de gent que s'hi amunteguen. No només els bruts que posen els peus damunt el seient on després hi seurà algú altre, sinó els qui fumen entre vagó i vagó, o als lavabos o en el mateix vagó de tren, els qui escolten la música sense auriculars a tot drap, els qui criden, escridassen o intimiden amb la seva actitud provocadora...

Suposo que tot plegat ho fa la massificació, que ens impersonalitza. Però anar amb Renfe cada cop és més un esport de risc.

Laia ha dit...

hola oscar! no se si és casualitat o´que però justament ahir vaig fer un escrit titulat "històries de renfe" on vaig explikant també les meves aventures amb els trens jejeje animo que la gent es queixi, faran el k voldran igualment però si es reclama sempre és millor, no?? passat pel meu bloc i deixa'm un comentariet, va :)
www.lamaba.blogspot.com

Oscar Ramírez ha dit...

Vpamies, completament d'acord. No ho volia dir però és cert. Hi ha va trens que semblen una selva amb un ventall de personatges que supera qualsevol imatge que ens vingu ial cap. Ahir am va tocar el dels peus al seient, la que cridava com una boja i un que duia un ipod amb auriculars però que semblava que no en portés perquè escoltava la música fins i tot el conductor del tren.

Oscar Ramírez ha dit...

Laia, doncs és casual perquè utilitzo ben poc els trens i mai havia parlat de Renfe. Molt bo el teu escrit, ja t'he deixat un missatge.

M.Z. ha dit...

Ara estic llegint un llibre que és un recull d'articles periodístics de 1922 a 1925. És curiós com un dels temes que hi surt és com van de malament els trens a Espanya, que són un desgavell d'horaris, impuntuals, que a vegades no arriben al lloc, etc. És a dir, el problema dels ferrocarrils ja ve de fa gairebé 90 anys xD Una mica desesperant...

Apa Noi ha dit...

jo agafo al de las 07.40 del mati, i si he notat que es tarda una mica mes en arrivar a BCN,

vpamies crec que el teu comentari,no es representatiu , dels que utilitzem aquest transport.
Bruts i masificats, SI estem d´acort
per cert la estació DE TARRAGONA DEL TERCER MON

papa ven en tren

Oscar Ramírez ha dit...

M.Z, molt bona aportació, jajaja. Resulta que no és un problema nou, és endèmic, jajaja. Amb Franco això ja passava, oi? Doncs que s'ho facin mirar els qui manen ara.

Oscar Ramírez ha dit...

Apa Noi, doncs jo crec que vpamies diu la veritat. Porser és la que pensem tots i ningú vol dir però comparteixo el seu comentari.
Per cert, bo això de "papa no vagi en tren", jajaja.

Oscar Ramírez ha dit...

perdó, papa ven en tren, jajaja.

vpamies ha dit...

Potser la meva aportació ha sonat massa generalista. I per exemple, jo no m'incloc pas dins d'aquesta barbàrie sobre raïls. :-)

Però segur que no és estrany, en qualsevol trajecte, qualsevol dia, a qualsevol hora, trobar-se algun energumen dels que he intentat descriure. Amb que n'hi hagi un que fumi, un altre que dugui el mòbil a tot drap sense auriculars i hagis d'ensumar els peus del maleducat de davant, un trajecte de mitja hora se't pot fer etern.

Amb la tecnologia de Blogger.