Header Ads

EL VAMPIR DE VENÈCIA


Els vampirs són sempre un bon recurs per a escriure i omplir fulls als diaris. No és d'estranyar que alguns investigadors utilitzin aquest recurs per a vendre millor les seves troballes i més si tenim en compte que l'arqueologia i l'antropologia són uns camps (oficis) que cada cop estan més de moda i tenen més llicenciats preparats per a rebuscar, amb tacte i un bon pinzell, les entranyes de la terra. Potser per això apareixen noticies com la que ens arriba d'una de les illes venecianes, Lazzaretto Nuovo, on uns investigadors han trobat unes restes d'una mòmia que asseguren que pertanyen a una vampiressa. El cas és que el cap de l'esquelet de la suposada femina descendent de Dràcula porta incorporat un totxo entre les mandíbules. Els investigadors italians diuen que li van posar per evitar que, un cop morta, s'alimentés de les víctimes d'una plaga que va patir la ciutat de Venècia i les illes del voltant, entre elles Lazzaretto Nuovo, ara fa 400 anys.

Els autors de la troballa asseguren que en aquella època, al segle XVI, existia la creença que els vampirs eren els culpables de plagues com la pesta negra. També expliquen que els enterramorts que reobrien les fosses ara fa quatre segles es trobaven molt sovint amb cossos inflats, sang a la boca i els cabells intactes i en estat de creixement. Aquesta llegenda urbana ha servit als nous treballadors d'aquests cementiris centenaris i abandonats, els arqueòlegs i antropòlegs, per a crear-ne una de nova tot ampliant la ja existent. Per si la notícia fos poc impactant i mancada d'arguments sòlids, els investigadors diuen que la vampiressa del totxo a la boca era enterrada al mateix cementiri on hi ha les restes del pintor italià Tiziano, mort justament de pesta negra.

Ara només falta esperar uns mesos per a comprar el llibre que se'n farà d'una història surrealista que serà inflada, com si d'un cos d'un vampir es tractés, per arribar a les llibreries ben fresca, com la sang que xuclaven aquests éssers i que ara serà de nou xuclada, quatre segles després i en format de cartera i euros, a les noves víctimes. Serà Dan Brown el mestre de cerimònies que convertirà en best seller aquesta història? De moment la premsa italiana ja ha donat un nom molt comercial per al llibre tot parlant de "Il vampiro di Venezia".

8 comentaris

Laia Martínez ha dit...

deu ni do... de vegades la realitat super ala ficció i la ficció es barreja amb la realitat i no sabem el que és realitat i el que és ficció... mentre no hi hagi persones que es creuen que això és veritat i tot sigui un best seller, millor, potenciaran la lectura tu! i ara que s'apropa sant jordi... ja se sap...

Agnès S. ha dit...

Esborrona una mica.
A aquella època i d'altres, s'ha sabut que corrien tant a enterrar els malalts, que més d'un encara era viu. Brrbrr. Potser és per això que hi havia "certa" vida pels cementiris...
La novel.la promet.

M.Z. ha dit...

Aix, aquestes històries fan ficar els pèls de punta. Veigues què va deure fer aquesta pobra dona per a que l'enterren així. Ja se sap que en aquell aèpoca tenien unes supersticions moltfortes, i com diu Agnès, els que enterraven no sempre estaven morts...

Oscar Ramírez ha dit...

Laia, aquesta vegada els del segle XXI fan reviure una ficció de fa quatre segles i li posen els seus nous ingredients. Tot plegat, molt trist.

Oscar Ramírez ha dit...

Agnès, certament no fa por però posa els pels de punta perquè, com diu la M.Z, a saber què va fer aquesta pobre dona per ser enterrada així. La novel·la, si la fan perquè jo ho dic sense saber-ho, serà tot un èxit.

Oscar Ramírez ha dit...

M.Z, en aquella època eren les supersticions i en la nostra és el morbo i el fet de buscar protagonisme entre els qui no el tenen. Ara aquests investigadors ja són famosos i tot per trobar unes restes humanes amb un totxo. I qui ens diu que el totxo no li han posat ells i han venut la història que han venut. No sé, sóc mol mal pensat.

Apa Noi ha dit...

el triamgle de les bermudas de la peninsula es el pais valencia
pasen coses rarisimes
mireu las hemerotecas
fins i tot diuent que el SAN GRIAL ES A VALENCIA
salut

Oscar Ramírez ha dit...

Apa Noi, molt bo. De fet si que és cert que allí desapareixen coses i altres apareixen sense estar previstes.

Amb la tecnologia de Blogger.