HO NOTO, HO SÉ.

Ja s'acosta el bon temps, l'època màgica del sol i els dies llargs, de la piscina i la cervesa fresca, de més temptacions i menys pecats negats, de descobrir que la vida és millor com és intensa, de parlar amb els veïns que a l'hivern es tanquen a casa com si fossin escarabats. Ja arriba la bonança personal, el temps de suar sense que et facin suar, el moment de parlar amb ganes, el d'escoltar música a un volum normal sense la por de molestar, el de mirar la tele a la fresca. Ho noto, ho percebo, se sent., arriba ja. No sóc cap amant de la calor però amb ella, passi el que passi, succeeixen coses bones. Enguany em podré banyar i conversar mentre em mullo sense cap problema. No escric, de moment, cap nou llibre. Al·leluia, ja és aquí, a la cantonada, el canvi horari, un nou temps, una nova cambra vital, un nou alè vital. De regal, com qui no vol la cosa, el gran Leonard Cohen en un dels seus darrers concerts. 74 anys i vital com sempre, essencial, imprescindible.