EL PORNO I L'ALGUER

O com liquidar dos temes en un sol post. De fet entre el porno i l'Alguer no hi ha cap vincle però ja ho lligarem. La companyia Ryanair ha anunciat la posada en funcionament de nous vols de baix cost amb sortida de l'aeroport de Reus i destinació a diferents punts d'Europa. Aquesta notícia ens ha de satisfer perquè, malgrat sigui amb vols de baix cost, les dependències aeroportuàries reusenques es potencien cada cop més i tenim més a mà el països més propers. Particularment estic molt content del nou vol que unirà Reus amb l'Alguer, a l'illa de Sardenya. Recordo amb emoció la meva primera experiència en aquesta ciutat on encara es parla el català o, més ben dit, una barreja del català i l'italià ben entenedora. L'Alguer té moltes possibilitats i especialment quan se celebra la festa del seu patró, Sant Miquel. La ciutat s'omple d'activitats culturals i de centenars de persones que a més gaudeixen d'un tros de la costa mediterrània on la llum i els colors canvien a cada pas. Una de les meravelles mundials és la posta de sol de l'Alguer i us la recomano mentre espero que amb l'estiu arribi el nou vol alguerès.

Aquest vol potser el podrà utilitzar la Ministra de l'Interior del Regne Unit, Jacqui Smith, qui va demanar fa pocs dies el reemborsament d'una factura de despeses parlamentaries que incloïa pel·lícules porno. Explicat ras i curt el tema és el següent: el govern britànic paga la despesa d'internet particular als seus parlamentaris i la ministra va demanar que li tornessin els diners del seu abonament a la televisió de pagament enlloc de l'abonament a internet. Ja és ben trist que amb el que cobren els hagin de pagar la factura de l'internet que utilitzen per a consultes particulars. En el cas de la ministra, la despesa mensual arriba a les 70 lliures, uns 80 euros. Si multipliquem el nombre de càrrecs parlamentaris per aquesta despesa la xifra és insultant.

Una altra cosa és que ella, a casa seva i amb la tele que paga de la seva butxaca, hagi vist pel·lícules porno. Sent titular de la cartera de l'interior, li va com anell al dit. Com a cirereta del pastís, la ministra ha dit ben clar que ella no va veure aquestes pel·lícules i ha passat el mort al seu home que a més treballa d'assessor parlamentari d'ella. Al final i gràcies a aquesta notícia, hem conegut més a fons els hàbits dels polítics anglesos: malgasten els diners públics amb ela polítics (com el govern Montilla), endollen als seus familiars (com el tripartit) i veuen pelis porques per combatre l'estres (només els homes). Acompanyo aquest post amb una posta de sol fotografiada per un servidor a l'Alguer. N'he buscat una relacionada amb la ministra però era massa "calenta" per un blog apte per a tots els públics.