EL PACTE DE LES CRISPETES
La democràcia política se'n va a norris. Els dos principals partits de l'estat i les dues comparses que els segueixen ho estan aconseguint. Primer va ser el govern de la Generalitat de Catalunya, després centenars d'ajuntaments i ara el País Basc. Aquesta confusió de llibertat amb llibertinatge polític preconitzada pel PSC amb el suport dels dos grans derrotats a les urnes, ERC i IC-V, va donar el poder nacional a un Montilla que és la riota de tots els catalans i més tard va permetre formar majories d'esquerres a molts municipis on els guanyadors i els més votats pels ciutadans són a l'oposició. Ara, a aquest joc brut s'hi suma el PP. Al País Basc va guanyar el PNV però no podrà governar perquè socialistes i populars, els mateixos que surten barallant-se com el gat i el gos cada dia, han fet un acord per governar. Aquesta és la democràcia que ells entenen, la d'aconseguir el poder al preu que sigui i, fins i tot, pactant amb el dimoni encarnat en la figura del seu màxim rival. La política és com el futbol on els jugadors dels dos equips es barallen al camp, davant dels seus espectadors, i se'n van a sopar junts després del partit. Unir en un sol govern al PSOE i al PP és com ajuntar la fam i les ganes de menjar, un experiment dels que s'han de fer a casa i amb gasosa però que han fet en públic, amb nocturnitat i traïdoria. Ara, analitzant i mirant aquest fet, és quan veus que no te'n pots fiar de ningú i quan cal fer memòria de cara a les properes eleccions municipals, autonòmiques i generals. Ha de ser llavors quan hem de descartar quatre partits i no votar-los. Als qui es passen pel folre la decisió de la majoria els hem de donar de menjar a banda.
Us preguntareu el perquè del títol del post si encara no he parlat de crispetes. Us ho explico. Mireu-vos el vídeo que l'acompanya i comprovareu què succeeix quan uneixes les males vibracions de quatre mòbils. Extrapoleu els elements a la vida real. Els telèfons són els quatre partits que he comentat i el moresc som els ciutadans que votem. Bon cap de setmana.
Comentaris
Ara que som junts dire el que ti i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang _que sols fa sang_ ser llei del mon No, jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d'eixe mon hem vist la fam ser pa per a molts hem vist que han fet callar a molts homes plens de rao No, jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d'eixe mon!!!!
no Raimon
Ara que som junts dire el que ti i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang _que sols fa sang_ ser llei del mon No, jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d'eixe mon hem vist la fam ser pa per a molts hem vist que han fet callar a molts homes plens de rao No, jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d'eixe mon!!!!