Header Ads

CANÇONS D'AMOR


Acabo de veure una gran pel·lícula, de les que et deixen bons records i ganes de tornar-les a veure algun altre cop. Es diu Les chansons d'amour i és una producció francesa del 2007 dirigida per Christophe Honoré. A mi els musicals no em van, no m'agraden i se'm fan pesats tot i que hi ha alguna excepció, alguna pel·lícula musical que he suportat sense tancar la tele ni quedar-me dormit. Les chansons d'amour és una pel·lícula musical on els actors i actrius expressen una part del seu diàleg tot cantant. Però la narració i l'argument, a més de les excel·lents interpretacions de tots els qui hi participen, ho salven tot.
La història és trista, tot un drama. No hi ha escenes per riure però la tendresa envaeix la pantalla en tot moment i et captiven les emocions i els sentiments dels personatges. Les cançons no són pas, com indica el títol, d'amor. Són temes que parlen el desamor, de sensacions tristes però també melancòliques. No penseu que veureu una porqueria tot i el que us he explicat. Veureu una petita obra d'art molt ben aconseguida. Louis Garrel, Ismaël Bénoliel, Ludivine Sagnier, Julie Pommeraye i Chiara Mastroianni, entre altres, formen part del llistat d'interprets i cantants d'aquest film que he vist a través d'internet i en versió original francesa i subtitolada al castellà. Espero que aquestes cançons us omplin una bona estona. Com a mostra, un botó. Us deixo amb el vídeo d'un dels temes més macos d'aquestes chansons d'amour.
Per cert, m'ho deixava. Aquesta pel.lícula acaba amb una de les millors frases que he escoltat mai. El protagonista li diu al seu nou amor: estima'm menys però estima'm més temps.


2 comentaris

Jesús M. Tibau ha dit...

Ahir vaig veure només un fragment d'una pel.lícula i una frase em va agradar.
Resumeixo. matrimoni madur. Fa anys van perdre un fill d'accident. Ella no ho ha superat, se sent frustrada, incapacitada per a estimar, freda i distant amb el marit que, en parença, ha aguantat com ha pogut tots aquests anys.
De nit, ella s'aixeca i el troba plorant al menjador. Ell li pregunta: m'estimes?
Ella diu: sento per tu el mateiux que he sentit sempre.
La resposta no el complau gaire.
Llavors ell li diu la frase que em va agradar. Jo ja no estic segur que encara t'estimi, i sense el meu amor no sé què serà de mi.

Oscar Ramírez ha dit...

Molt bona aquesta frase Jesús. De quina peli és?

Amb la tecnologia de Blogger.